Resultats de la cerca

Estudià filosofia a la Universitat de Belgrad i es doctorà a Alemanya posteriorment exercí com a professor a la Universitat de Novi Sad El 1989 cofundà el Partit Demòcrata, que presidí des del 1994 Inicialment proper a l’ultranacionalisme serbi, se'n distancià gradualment El 1997 fou elegit alcalde de Belgrad Fou un dels líders de la coalició DOS que el 2000 aconseguí fer caure Slovodan Milošević Primer ministre de Sèrbia des d’aquest any, intentà combatre les màfies i treure el país de l’aïllament internacional S'enfrontà amb el president Koštunica per l’extradició de Milošević, la qual…

Funcionari del Banc Central 1961, el 1969 es doctorà en ciències econòmiques i, afiliat al partit socialdemòcrata, l’any següent entrà al govern de Kreisky com a assessor econòmic En 1981-84 fou director de la confederació bancària regional, on destacà pel sanejament a què sotmeté el sector Ministre de finances en 1984-86, aquest últim any el canceller Fred Sinowatz el proposà com a successor, càrrec que detingué en 1987-97 al capdavant d’una coalició socialista democratacristiana El 1995 presidí l’ingrés d’Àustria a la UE President del Partit Socialista 1988-97, el 1997 fou enviat especial…

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis múltiple de la serie en -dora…

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits seus amb el…

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial 1956, Hacia una ciencia general y unitaria del derecho 1960 reeditada dos cops, Lógica para juristas 1969 i obres de text El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director de la…

Doctora en filosofia i lletres, fou professora a l’Escola Oficial de Periodisme a Madrid i en 1974-75 presidí l’Ateneu d’aquella ciutat Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren Europa, en decadencia 1949, El mariscal Bazain en Madrid 1950, Isabel II y su tiempo 1956, Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana 1966, El sistema 1970, Las mujeres de los dictadores 1978, etc En 1982-86 fou diputada al parlament espanyol per AP i, del 1986 al 1994, al parlament europeu pel mateix partit Collaborà en la…

Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955 estrenada a…

Es llicencià a la Universitat de Princeton i es doctorà en medicina a la Universitat de Harvard el 1937 Fou professor en diferents universitats dels Estats Units i dirigí i després presidí el prestigiós Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units Entre les seves obres, algunes de les quals es consideren llibres clàssics de la biologia, destaquen Les vides d’una cèllula Notes d’un observador de la biologia 1974, La medusa i el cargol Més notes d’un observador de la biologia 1974 i La ciència més jove Notes d’un observador de la medicina…

Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i…

Doctora per la Universitat de Barcelona 1982, el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València Actualment és catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura ambdues a Almeria, l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano Castelló Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en…