Resultats de la cerca
Es mostren 2862 resultats
Museu de Prehistòria de València
Museu
Museu de València dependent de la Diputació, nodrit principalment amb els fons de les excavacions fetes, des del 1927, pel Servei d’Investigació Prehistòrica d’aquest organisme.
Conté una important representació de la prehistòria del País Valencià des del Paleolític cova Negra, de la Petxina, coves del Parpalló, de les Meravelles, de les Malladetes, etc, del Neolític coves de la Sarsa i de l’Or, principalment i del bronze valencià Destaquen les sèries ibèriques de Sant Miquel de Llíria i de la Bastida de Moixent També disposa de colleccions d’època romana valenciana, i d’algunes petites colleccions no valencianes, com les d’Empúries i d’Eivissa Té una biblioteca especialitzada D’ençà del 1995 hom pot visitar la nova presentació de l’arqueologia valenciana gràcies a…
imatges d’alt rang dinàmic
Fotografia
Tècnica fotogràfica basada en la superposició de diferents fotografies d’una mateixa escena, fetes des del mateix punt i amb el mateix enquadrament, però amb exposicions diferents.
Permet aconseguir el màxim detall tant a les zones de llums altes com a les de llums baixes i superar, d’aquesta manera, les limitacions dels sensors digitals per captar imatges amb alt contrast
moneda gironina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Girona.
El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…
Ruïnes de la Serra Llarga (Terrassa)
Art romànic
Situació Situades a la carena de la Serra Llarga, que presideix l’anomenada torrota de l’Obac, i mirant cap a llevant, trobem, a una altitud d’uns 650 m, molt malmeses i amagades entre mates, aquestes restes Mapa 36-15392 Situació 31TDG142087 Hi ha dos camins per anar a les ruïnes de la Serra Llarga que es troben al costat d’una pista forestal que recorre aquesta carena El camí més curt és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars i just en el km 7 seguir per un camí a mà dreta de la carretera Cal fer més o menys 1,5 km a peu per aquest camí per trobar a mà dreta les restes Bé que…
Torre de Burjassénia (l’Aldea)
Art romànic
Situació Bonica torre de guaita, del segle XIII, al límit entre les planes litoral i deltaica ECSA - J Colomé Aquesta torre és a la riba esquerra de l’Ebre, al sud-oest del poble de l’Aldea, al límit entre la plana litoral i la plana deltaica Actualment, isolada dels altres edificis propers, s’aixeca en un jardí, envoltada de construccions més modernes Mapa 32-20 522 Situació 31TBF970118 Si seguim la carretera que des de l’Aldea va cap a Amposta N-340, a menys de 2 km de la primera població veurem aquesta torre a mà esquerra de la carretera i a pocs metres de distància JMT-JBM Història Els…
Vallibona
Municipi
Municipi dels Ports, al vessant oriental de la comarca, a la capçalera del riu Cérvol, voltat completament de muntanyes: la serra de la Mola i la serra del Peiró de Vallibona, dins el terme de Morella, el tossal Gros (1 253 m alt.), les moles de la Clapissa i del Turmell (1 281 m) i la Talaiola (948 m), al S, i la pena de Bel (1 005 m alt.), al N.
El riu Cérvol travessa el terme de ponent a llevant, i rep els barrancs de la Font de Teis, de la Galallera i de la Teuleria, per l’esquerra Hi ha 7 750 ha de garriga, 500 de bosc de pins, alzines i roures, 810 de conreus de secà i 16 de regadiu La vila 90 h agl 2006, vallibonencs 666 m alt és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera A l’església parroquial l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, i una veracreu del s XVI, fetes a Morella, i un reliquiari del s XVIII El 1233, després de la conquesta cristiana, fou donada a…
teledetecció dels oceans
Geografia
Branca de la teledetecció que té per objecte l’observació dels oceans.
Podem distingir dos grups de sensors els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofilla visible, la temperatura superficial de la mar infraroig i microones, la salinitat…
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…
art mudèjar
art mudèjar La torre de la catedral de Terol
© Fototeca.cat
Art
Art, principalment arquitectònic, desenvolupat del segle XII al XVI i que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.
Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per…
trobar
Literatura
Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, i que després s’estengué a les altres llengües romàniques, vinculat semànticament amb el concepte retòric llatí de la inventio i, fonèticament, amb els trops o ampliacions del cant litúrgic cristià; aquest doble origen revela clarament l’autèntica gènesi de la poesia trobadoresca.
Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina