Resultats de la cerca

Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort,…

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una amenaçadora reunió…

El banc es va constituir a Lleida el 12 de desembre de 1881 Els seus promotors havien pensat denominar-lo Banc de Lleida, però quan tot ja estava llest per anar al notari s’assabentaren que a Barcelona acabava de constituir-se un banc amb aquest nom vegeu “Diario de Barcelona”, desembre del 1881, pàg 14800 Es van veure obligats a canviar-lo Una cosa semblant passarà a Girona Entre els promotors hi ha gent de fora de Lleida, entre els quals Manuel Porcar i Isidre Gassol, que també hem trobat en el Banc de Tortosa El primer tenia uns importants magatzems d’oli a Lleida i propietats…

Es deia Salvador Pladevall i Bien i nasqué a l’hospital de Santa Coloma de Farners, d’on els seus pares eren servents Orfe de pares 1534, es traslladà a Barcelona, on exercí l’ofici de sabater El 1540 ingressà com a llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on professà el 1542 Destinat a Tortosa, començà les guaricions miraculoses, que feren que els seus superiors el traslladessin als convents de Bellpuig Urgell, de Lleida, d’Horta de Sant Joan Terra Alta Els trasllats foren sempre decidits pels seus superiors, a causa dels miracles i les guaricions que li atreien molta gent…

La seva frase “Todos los catalanes son una mierda” s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte Els partits polítics —…

Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’…

Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 8 de juliol de 1962 Director rector del Collegi Diocesà del Collell 1970-87, on des del 1964 desenvolupà diverses responsabilitats, i rector de Sant Martí de Riells des del 1997 i de Viabrea 2007-11 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professor a l’Institut Vicens Vives de Girona Collaborà habitualment al programa Signes dels temps , als diaris Avui , El Punt i La Vanguardia , a revistes com Foc Nou , El Ciervo o Recull i a la ràdio Publicà  Funció de titelles per a gent gran premi…

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent  T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005,  No hi ha terceres persones 2010,  Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por  2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges,…

Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998,  Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006,  Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011,  Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012…

De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles El 1971 es feu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals Com a actor ha participat en nombrosos muntatges Cyrano de Bergerac 1985 i Infantillatges 1986, de la Companyia Flotats Mar i Cel 1988 i Flor de nit 1992, de Dagoll Dagom Otello 1995, sota la direcció de Mario Gas El Florido Pensil 1997, d’A Sopeña,…