Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…
Dengue
Patologia humana
El dengue és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric, endèmica en les zones tropicals i subtropicals, que es transmet per picada de mosquit i que evoluciona amb síndrome febril intensa i hemorràgies en diversos teixits El dengue forma part de les denominades febres hemorràgiques víriques , a causa del seu origen víric, perquè és transmesa pels mosquits i perquè provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus del dengue , que pertany al gènere Arboviridae , que desenvolupen el cicle vital en l’home —sembla que també en algunes espècies de simis— i en els mosquits…
El que cal saber de l’aterosclerosi
Patologia humana
L’aterosclerosi és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per un enduriment i engruiximent progressius de les artèries, deguts a l’aparició i el creixement d’unes plaques sobre la paret interna de les artèries, dites plaques d’ateroma i es componen bàsicament de diverses substàncies grasses com ara colesterol, teixit muscular, fibres elàstiques i restes cellulars Per bé que es desconeixen les causes d’aquesta malaltia, hom sap perfectament que diverses afeccions, hàbits i circumstàncies, coneguts com a factors de risc de l’aterosclerosi, n’afavoreixen l’aparició i l’evolució posterior…
Exercici físic i articulacions
Les articulacions són les estructures que connecten els ossos entre ells, i llur funció és la de proporcionar un grau variable d’estabilitat i de moviment als segments esquelètics que uneixen Les articulacions que permeten moviments més amplis, com ara les de les extremitats, uneixen extrems ossis les formes dels quals encaixen entre elles com engranatges, i a més consten de diverses estructures toves que compleixen diferents funcions La càpsula articular, que recobreix aquestes articulacions per fora, serveix, juntament amb els lligaments que entrellacen les estructures òssies, per a…
Reflexos espinals
Fisiologia humana
Els reflexos són una de les formes a través de les quals es duen a terme les funcions nervioses Constitueixen respostes motores que s’efectuen de manera involuntària davant un determinat estímul sensitiu o sensorial Hi ha reflexos més o menys complicats el més simple és l’anomenat reflex espinal , és a dir, el que és controlat a la medulla espinal El reflex espinal més simple és el reflex monosi nàptic o miotàtic , efectuat per l’acció de dues úniques neurones, una d’elles sensitiva i l’altra motora, entre les quals hi ha una sola sinapsi La neurona sensitiva forma part d’un receptor nerviós…
Els insectes
No hi ha dubte que, de tots els grups d’artròpodes, el dels insectes és el més conegut i, alhora, el més diversificat i el més important numèricament de tot el regne animal Podem afirmar que són organismes d’origen antic, ja que els primers fòssils d’insectes que es coneixen daten del Devonià, bé que fou a partir del Permià que començaren a adquirir importància numèrica, gràcies a la regressió dels oceans i a la diversificació de les plantes Aquestes formes fòssils s’assemblaven ja a les formes actuals, cosa que no permet d’establir d’una manera clara l’evolució dels seus diferents grups…
hipotonia muscular
Patologia humana
Disminució de la tonicitat del múscul per interrupció de l’arc reflex espinal, a causa de xoc neural, de lesions diverses (cerebrals, de la corea, etc) o de la degeneració primària dels músculs.
receptor
Biologia
Cadascuna de les formacions especialitzades repartides al si dels teguments, músculs, vasos sanguinis i vísceres, que transform en un estímul mecànic, tèrmic, químic o elèctric en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial.
efector
Biologia
Dit de la cèl·lula, teixit o òrgan que reacciona a l’estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància, com és el cas dels músculs, òrgans elèctrics i lluminosos, cromatòfors, glàndules, etc.
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina