- L’aterosclerosi és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per un enduriment i engruiximent progressius de les artèries, deguts a l’aparició i el creixement d’unes plaques sobre la paret interna de les artèries, dites plaques d’ateroma i es componen bàsicament de diverses substàncies grasses com ara colesterol, teixit muscular, fibres elàstiques i restes cel·lulars.
- Per bé que es desconeixen les causes d’aquesta malaltia, hom sap perfectament que diverses afeccions, hàbits i circumstàncies, coneguts com a factors de risc de l’aterosclerosi, n’afavoreixen l’aparició i l’evolució posterior. Entre aquests factors de risc destaquen l’edat, entre 50 anys i 70; el sexe masculí, l’existència d’antecedents familiars del mateix trastorn, el tabaquisme, la vida sedentària, l’estrès, la ingestió excessiva de carns grasses, ous, vísceres d’animals, mantega i mariscs, l’excés de calories en l’alimentació, la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat i un trastorn en el metabolisme dels greixos anomenat dislipèmia.
- Les plaques d’ateroma es van desenvolupant durant decennis, anys en què el trastorn se sol mantenir asimptomàtic, fins que originen una oclusió important o completa de l’artèria afectada. En aquests casos, i segons el territori irrigat per aquesta artèria, es poden presentar diversos símptomes o complicacions.
- Una localització habitual de les plaques d’ateroma són les artèries cerebrals, i en aquest cas el trastorn es manifesta amb accidents vasculars cerebrals o bé amb diversos símptomes neurològics com ara inestabilitat de la postura, vertígens, mareigs, ceguesa, pèrdua de consciència o paràlisis. Tots aquests símptomes són de caràcter transitori, però reiteratius.
- L’aterosclerosi és la causa més habitual de malaltia coronària, que es manifesta amb angina de pit, infart de miocardi o fins i tot mort sobtada.
- Quan l’aterosclerosi afecta les artèries dels membres inferiors, els símptomes inicials solen consistir en l’aparició de dolor intens en el sector afectat durant la marxa prolongada. Més endavant el dolor es presenta també durant el repòs, finalment els músculs i la pell de l’extremitat afectada s’atrofien, i són habituals les úlceres al voltant dels turmells, o fins i tot es pot arribar a produir una gangrena.
- El tractament d’aquesta malaltia consisteix bàsicament en l’eliminació o la reducció dels factors de risc que poden ésser modificables. Això no obstant, un cop s’ha desencadenat la simptomatologia, se solen administrar diversos fàrmacs que, per un mecanisme o per un altre, contribueixen a interrompre el procés, o bé també es practiquen diversos tipus d’intervencions quirúrgiques destinades a restablir la normalitat en la circulació sanguínia del teixit que n’és afectat.
- La prevenció de l’aterosclerosi inclou algunes normes, d’eficàcia comprovada, que tothom hauria de seguir. Així, es recomana l’abstenció del tabac; la pràctica regular d’exercicis físics o esports moderats com ara jòguing, natació o ciclisme, i mantenir un pes corporal adequat d’acord amb l’edat, el sexe i la complexió física.
- Com que s’ha comprovat que els nivells elevats de colesterol en la sang afavoreixen la formació de lesions ateroscleròtiques, és important de reduir o evitar el consum d’aliments molt rics en aquesta substància. Així, convé de consumir en poca quantitat els següents aliments: embotits; carn molt grassa, sobretot de porc i xai; rovells d’ou i els productes elaborats amb ous com ara els de pastisseria; vísceres d’animals com el fetge, el cervell i els ronyons, o llet sencera i altres productes que se’n deriven (formatges cremosos, nata i mantega). Al contrari, no és gens perjudicial el consum d’aliments pobres en colesterol: verdures, fruita i cereals. Per a aconseguir una aportació proteica adequada, s’aconsella de consumir sobretot peix, especialment el blanc; carn d’aviram, traient-li la pell abans de coure-la; carn magra de vedella, si hom n’elimina tot el greix visible, i llet descremada o formatges amb un baix contingut de substàncies grasses, com ara el mató.