Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Pakistan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
Etiòpia

Estat
Estat del NE d’Àfrica, entre Eritrea al N, Sudan i Sudan del Sud a l’W, Kenya al S, Somàlia al SE i Djibouti a l’E; la capital és Addis Abeba.
La geografia física El país es divideix en tres grans regions al N el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3500 m Ras Dashen, 4620 m al SE, l’altiplà gallasomali, inclinat cap al SE inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d’Ogaden separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l’Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de SW a NE, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d’Abaya, i la vall de l’Awash Al N, parallela a la mar Roja, s’estén la depressió desèrtica de…
Equador

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud limitat al N i NE amb Colòmbia, al SE i S amb el Perú i a l’W amb l’oceà Pacífic; comprèn també l’arxipèlag de Galápagos o Colón, que forma una província; la capital és Quito.
La geografia física Els Andes ocupen el 30% del país i s’estenen al llarg de 400 km entre els nusos de Pasto i Loja presenten una doble alineació Cordillera Real i Cordillera Occidental, separades per una depressió tectònica longitudinal El seu tret distintiu és la presència d’activitat volcànica recent, els materials de la qual han compartimentat la depressió en conques trencades o hoyas L’altitud minva de S a N culmina al volcà Chimborazo, de 6272 m A l’E de la regió de la Sierra, la d’Oriente, d’acusades condicions equatorials, correspon hidrogràficament a la conca de l’…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…
Joan Rull i el cilindre d’estampar
El cilindre d’estampar a Europa La invenció de la màquina de cilindre, patentada per l’escocès Thomas Bell el 1783, significà l’inici del procés de mecanització de la fase d’estampació en la indústria tèxtil Amb ella, la tradicional impressió per mitjà de motlles de fusta o planxes de coure, un sistema discontinu i forçosament lent, fou substituïda, de manera progressiva, per la impressió mitjançant cilindres gravats, que permetia donar continuïtat i rapidesa al procés d’estampació Els avantatges que suposava la nova tècnica foren aviat evidents Ja el 1808, la Cyclopedia de Rees considerava…
L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1936-1983)
Guerra i collectivització Al juliol del 1936 es produí, com és sabut, l’aixecament militar contra la República, que provocà una sagnant guerra civil Una gran part dels propietaris de les fàbriques –compromesos o no amb el cop militar– fugiren de Catalunya, moltes vegades seguits pels enginyers i tècnics, i es passaren a l’Espanya franquista Les seves empreses foren collectivitzades, confiscades pels treballadors, i passaren a ser dirigides pels Comitès Obrers de Control, organismes que també foren creats a les empreses els propietaris de les quals no havien fugit A l’octubre del 1936 la…
Breu història del vestit
Els orígens del vestit La manera de vestir és un aspecte destacat dels costums de les cultures a totes les latituds i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria De fet, l’adopció de diferents formes de vestir, inclosa l’ornamentació personal, es remunta a un moment imprecís de l’edat de la pedra Des dels seus orígens remots, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie El relat bíblic del Gènesi, per exemple, atribueix al pudor l’impuls primari que porta la persona a tapar-se el cos, si més no parcialment, i fa coincidir l’inici d’aquesta pràctica amb la…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…
El gravat i les arts del llibre en l’època contemporània: els segles XIX i XX
La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina