Resultats de la cerca

Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’…

La informació sobre la seva biografia és més aviat escassa Les primeres dades són del 1697, any en què es matriculà al Queens’ College de Cambridge, on obtingué el grau de llicenciat en arts el 1700 El 1698 consta com a membre del cor del Trinity College Un cop ordenat de sacerdot, fou responsable del cor de la catedral de Lincoln entre el 1704 i el 1714, i el 1715 prestà jurament com a cavaller de la capella reial Des del 1719 fou canonge a l’abadia de Westminster, càrrec que mantingué fins a la seva mort Fou enterrat a la mateixa abadia de Westminster Flintoft és recordat…

Fou el primer autor de música per a orgue que tingué una certa entitat a França No es coneixen gaires dades sobre la seva formació inicial Ordenat de sacerdot cap al 1585, exercí com a organista substitut a la catedral de la seva ciutat natal abans de marxar cap a Rouen Aquí ocupà la plaça d’organista de l’església de Saint Jean i, a partir del 1588, de la catedral, on l’any 1610 fou nomenat canonge i on romangué fins a la mort Entre el 1588 i el 1623 participà en la installació i la renovació de diversos orgues en diferents ciutats franceses, entre les quals Rouen, Amiens i…

El 1786 fou ordenat de sacerdot al seminari de Praga Estudià orgue i composició amb N Seger, que substituí de vegades com a organista A instàncies de WA Mozart, que feu d’intermediari durant una de les seves visites a Praga, entrà al servei del comte Kinsky com a capellà, i amb ell es traslladà a Viena, probablement el 1789, on prosseguí estudis amb JG Albrechtsberger i feu amistat amb L van Beethoven Mort Kinsky, es posà al servei dels prínceps Esterházy i, més tard, de la cort vienesa Entre els seus alumnes de la burgesia i la noblesa figurà l’emperadriu Maria Lluïsa d’Àustria…

Estudià a Cambridge 1632-40 El 1640 fou ordenat de clergue i el 1649 començà a impartir classes de geometria a Oxford Wallis fou un dels matemàtics més importants anteriors a I Newton, i la seva obra més destacada, Arithmetica infinitorum 1655, posà les bases del càlcul integral i diferencial Els seus estudis sobre música se centraren en tres camps diferents En Of the Trembling of Consonant Strings Dr Wallis’s Letter to the Publisher concerning a New Musical Discovery 1677 descriví els experiments i conclusions, propis i de William Noble, sobre els sons harmònics produïts per…

Era membre d’una família noble i dugué a terme diverses missions diplomàtiques L’any 1572 es desplaçà a Roma, on amplià els seus estudis i fou ordenat de sacerdot l’any 1584 S’oposà a la reforma del gradual romà que Gregori XIII havia encarregat a una comissió encapçalada per GP da Palestrina i Annibale Zoilo, i en aquesta causa tingué el suport del mateix Felip II, del qual era amic personal Com a teòleg freqüentà els cercles molinistes, fet que provocà que alguns dels seus escrits fossin prohibits Abans de la seva ordenació escriví música de forma ocasional, gairebé…

Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780 La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia Compongué sobretot música sacra, especialment…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu,…

Es formà com a organista a la seva ciutat natal A més, aprengué a tocar altres instruments de teclat i també el llaüt i la viola de gamba Ordenat de sotsdiaca l’any 1573 i de sacerdot el 1575, durant algun temps estigué actiu com a cantor i instrumentista a Pesaro L’any 1577 marxà al convent agustí de Santo Stefano de Venècia, on visqué fins el 1583 Allí treballà com a cantor i estudià contrapunt amb Andrea Gabrieli Després d’estudiar teologia a Pàdua, passà a servir com a cantor a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Graz 1584-90 i a la del duc Guillem V de Baviera a Munic…