Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Vilatge dels Castellots (la Portella)
Art romànic
Situació Fonamentació d’un mur i accés a unes dependències subterrànies, potser un sirdab o refugi del període andalusí, segons una fotografia de l’any 1980 JR González El vilatge dels Castellots es troba dalt d’un petit tossal situat al SW del poble de la Portella Mapa 32-14 359 Situació 31TCG031231 A poc més d’1 km al sud-oest de la Portella, pel camí que porta a Vilanova de Segrià s’arriba al Reguer Gran un cop passat, a uns 100 m hi ha el tossal on es troben les ruïnes del vilatge Nucli urbà Els vestigis més interessants d’aquest antic nucli de poblament es troben al vessant meridional…
Sant Cristòfol o Cristau de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre…
Catasús i Companyia
Pere Catasús i Ferret és un exemple dels “americanos” que s’anaren a Cuba a fer fortuna, i tomaren al cap d’uns anys tot aportant a Catalunya els coneixements que havien adquirit i els diners que havien guanyat Pere Catasús havia nascut a Sitges l’any 1841 Quan tenia dotze anys embarcà cap a Cuba amb altres sitgetans Com la majoria dels catalans, s’installà a Santiago i no a l’Havana Allí treballarà i al cap d’uns anys s’independitzà creà la societat Catasús, Germans, que després s’anomenà Catasús i Casanovas El 1868, quan començaren les hostilitats entre els espanyols i els independentistes…
la França
Barri
Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916
magrana
Folklore
A Elx, nom amb el qual és conegut popularment l’aparell emprat en la Festa d'Elx per a fer davallar l’actor que fa d’àngel i que duu la palma a la Mare de Déu.
Consisteix en una plataforma flanquejada per quatre barres metàlliques d’1,80 m d’alçada i coberta per vuit ales daurades i vermelles L’aparell baixa a l’altar major des d’una trampa oberta en la cúpula del temple en sortir les ales s’obren i deixen a la vista l’àngel Un cop obertes, l’aparell sembla una palmera, nom que també ha rebut algunes vegades Quan ha lliurat la palma, l’àngel torna a pujar amb l’aparell, i en arribar a la cúpula les ales es clouen per passar la trampa
cànnabis
Botànica
Droga que, en qualsevol de les seves formes, s’obté del cànem indi (Cannabis sativa varietat indica).
Pot ésser consumit directament a partir de les fulles seques del cànem indi o elaborat i presentat de diverses maneres Rep diversos noms segons la procedència, l’elaboració o la utilització haixix , kif , marihuana , bhāṅg , ganja , charas , etc Més estrictament, però, hom reserva el nom de haixix a la substància que s’obté de la resina d’aquesta planta La forma de consum més habitual consisteix a fumar les fulles del cànem indi, sovint barrejades amb tabac, que també s’utilitza per a fumar-lo amb la pols de preses de haixix També pot ésser ingerit amb les begudes o amb certes menges mantega…
Setmana Santa
Cristianisme
Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual.
Centre de l’ any litúrgic , es caracteritza per la commemoració solemne de la mort i resurrecció de Crist Els actes religiosos han tingut, a més de llur sentit litúrgic, un marcat caràcter popular i folklòric començaven pròpiament el Dimarts Sant , en què se celebrava a Barcelona fins el 1863 la processó “dels esclaus”, i s’iniciava a les parròquies, sobretot rurals, el salpàs , excepte a les Balears que es feia el dissabte de Glòria i continuava després de Pasqua El Dijous Sant el matí era destinat a les cerimònies de la catedral benedicció dels sants olis i reconciliació dels pecadors i a…
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
Els Bassols de Vic, introductors del tissatge de lli
Francesc Bassols fou el primer fabricant de teixits de lli a gran escala, a Vic, al final del segle XVIII Aquest caràcter d’introductor és vàlid per a Catalunya i per a l’estat, i li era reconegut des de mitjan segle XIX La presència de diferents fàbriques de teixits de lli vinculades a diferents branques de la família Bassols farà que la capital de la comarca d’Osona sigui l’única ciutat de Catalunya en la qual hi ha indústria de lienzos ordinarios y otros obrajes de lino y cáñamo, en una data tan llunyana com el 1824 Frigola Les referències parlen del 1790 com l’any de l’inici de les…