Resultats de la cerca
Es mostren 655 resultats
Biblioteca Bartomeu March
Historiografia catalana
Biblioteca situada al Palau March de Palma.
Desenvolupament enciclopèdic S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València Aquest fons primitiu contenia uns 30000 volums de dues colleccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les…
Via fora els adormits
Historiografia catalana
Obra impresa el 1734, el títol complet de la qual és Via fora els adormits i resposta del Sr. Broak, secretari que fou del sieur mitford Crow al senyor Vallès, son corresponent a Barcelona, sobre les matèries polítiques presents.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…
Les proteàcies: Hefest o Posidó
Segons la mitologia grega, Proteu era una divinitat al servei de Posidó Installat a l’illa de Tar, en aigües egípcies, vetllava per les criatures aquàtiques del déu de la mar Davant dels enemics, tenia l’estranya habilitat d’adoptar formes i aspectes diferents, talment les proteïnes a partir dels aminoàcids, que per això n’han pres el nom I talment, també, les plantes de la família de les proteàcies, que n’han manllevat igualment la denominació Només que les proteàcies, poc amigues de l’aigua i sovint relacionades amb el foc, semblen preferir Hefest a Posidó o Vulcà a Neptú, per…
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…
Lo Crestià
Cristianisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…
,
Marc Tul·li Ciceró
Filosofia
Orador, escriptor, polític i filòsof llatí.
De família plebea, a Roma adquirí una sòlida cultura literària, científica, filosòfica i jurídica S'inclinà per l’exercici de l’advocacia, que li obria les portes de les magistratures, de l’anomenat cursus honorum Després de la primera defensa, Pro Quinctio 81-80 aC, el 79 aC atacà un favorit de Sulla en la causa Pro Sex Roscio Amerino i fou comptat entre els primers advocats de Roma Assistí a les lliçons dels millors rètors i filòsofs a Atenes, Esmirna i Rodes En l’espai de tretze anys escalà totes les dignitats polítiques nomenat qüestor, exercí 76-75 aC aquesta funció a Lilibèon Sicília,…
totquot
Història del dret
Mot llatí que vol dir ‘tant quant’ i que a l’edat mitjana expressava el dret que els prínceps exigien dels lliberts, consistent en el fet que aquests havien de pagar-los una suma igual a la que havien donat a llurs senyors per a obtenir la llibertat.
El món funerari
Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…
casa de Saxònia
Nom de llinatge emprat pels membres de les distintes dinasties que regnaren sobre el ducat, l’electorat, el gran ducat i el regne de Saxònia i que han fornit dinasties imperials al Sacre Imperi i reials a Anglaterra, Bèlgica, Polònia, Portugal i Bulgària.
La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…
croada

Les croades: de la primera a la tercera
© Fototeca.cat
Història
Expedició de cristians contra els musulmans per reconquerir Terra Santa.
El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina