Resultats de la cerca
Es mostren 1463 resultats
Castell de la Pobla de Lillet
Art romànic
De l’antic castell de la Pobla de Lillet no en queda cap resta visible i només trobem el seu record en la toponímia l’actual rectoria és construïda sobre un indret que hom anomena “El castell”, potser indicatiu del lloc on s’erigia la fortalesa L’origen del castell de la Pobla s’ha de relacionar amb la política repobladora que varen dur a terme els senyors de Mataplana a la vall de Lillet Fins al segle XIII aquesta vall va ser defensada per l’antic castell de Lillet que ja apareix documentat el segle IX, però, quan aquest va començar a decaure, els Mataplana varen iniciar la construcció d’una…
Arxiu de la Paeria de Lleida
Historiografia catalana
Dipòsit documental format pel fons històric de l’Arxiu Municipal de Lleida.
La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…
el Voló

Detall del campanar de l'església de Santa Maria del Voló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l’Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Lluc, al N, que formen un sector muntanyós, drenat per la riera de Vallmitjana (que davalla de Llauró), i el puig d’Estella (377 m alt), un dels primers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta tot el sector meridional del municipi, entre el riu de Roma, a l’W, i la riera de Vallmorena, a l’E).
Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’extracció de…
Cotxinxina
Geografia històrica
País de l’Àsia del sud-est, que forma part del Vietnam.
Situat entre el golf de Tailàndia i la mar de la Xina Meridional, comprèn essencialment el delta del Mekong És una plana alluvial que s’allarga al sud en la península de Quan Long El conreu principal es el de l’arròs, extensiu uns altres conreus són el del pebrer, fruites seques, sucre, te, tabac, cafè, cotó i cautxú La pesca és un recurs important La població és, en la major part, annamita, i la resta, xinesa i cambodjana Les ciutats principals són Hi Chi Minh l’antiga Saigon, Long Xuyên, My Tho i Can Tho Originàriament possessió de l’imperi khmer actual Cambodja, la Cotxinxina fou…
Llemosí
Regió del NW d’Occitània, limitada al N i l’W per les terres d’Oïl, a migjorn per la regió de Guiena i a llevant per la d’Alvèrnia; comprèn els departaments francesos d’Alta Viena, Corresa i Cruesa.
Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges,…
lutier
Oficis manuals
Música
Fabricant d’instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades, primerament de llaüts, i més tard, de violins i la seva família (construcció i manteniment dels instruments).
L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la…
,
universitat
Història
En els llocs que no tenien un privilegi o un règim orgànic constituït per a llur govern, des del s. XIII, conjunt dels caps de casa reunits quan calia prendre alguna determinació d’importància.
Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es convocaven en…
burgès | burgesa
Història
A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.
ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers igualment com els…
Sant Feliu de Constantí
Art romànic
La primigènia església parroquial de Constantí fou bastida probablement a mitjan segle XII Aquesta església fou la que molt possiblement donava culte a l’anomenat Constantí Vell o primitiu indret on s’assentà Constantí, als habitants del qual, l’any 1159, l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses En una segona carta de poblament atorgada el 1177 per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, aquest prelat manà traslladar la vila de Constantí Vell al Puig de Llentisclell —emplaçament definitiu de Constantí—, i es pot assegurar, sense gaire risc d’error, que en aquell moment fou…
Sant Martí de les Piles de Gaià
Art romànic
El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina