Resultats de la cerca

Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncellista El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director 1967-76, i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona Entre altres formacions…

Estudià al Conservatori de Sydney i quan només tenia quinze anys inicià la carrera de músic professional amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne Després d’haver tocat en diverses orquestres britàniques, durant tretze anys fou trompista principal de l’Orquestra Simfònica de Londres El 1968 fundà el Tuckwell Wind Quintet Professor de la Royal Academy of Music de Londres del 1963 al 1974, també impartí classes al Dartmouth College i al Pomona College als Estats Units La seva carrera de concertista internacional el dugué arreu del món, convidat per les principals formacions Enregistrà…

Fondista, començà a competir a quinze anys L’any 2002 anà al Japó, on desenvolupà el seu potencial en una escola d’atletisme de Sendai, i els dos anys següents guanyà consecutivament el Campionat Internacional de cros de Fukuoka, entre altres proves Corredor destacat dels 5000 i els 10000, la seva especialitat, però, fou la marató i la mitja marató l’any 2005 baté el rècord mundial de la mitja marató a Rotterdam, i novament l’any 2007 a Ras al Khaiman Emirats Àrabs Units En la marató fou primer a Fukuoka 2007, als Jocs Olímpics de Pequín 2008, en els quals enregistrà el rècord olímpic, a…

Després de cursar la carrera eclesiàstica, estudià gregorià amb Dom Gajard a Solesmes, França, i més tard piano amb Juli Pons a Barcelona Durant disset anys exercí com a organista a la parròquia de Marata les Franqueses del Vallès Després de collaborar amb l’orguener G Blancafort durant quinze anys, fundà el seu propi taller, artesà i familiar, a les Franqueses Entre altres fites com a orguener, el 1991 construí l’orgue transportable més gran del món Els seus treballs estan molt ben acabats i documentats històricament Fou autor del projecte de l’orgue que la firma Karl Schuke de Berlín…

Nascuda en el si d’una família aficionada a la música, a quinze anys, una beca li permeté accedir al Trinity College of Music de Londres Debutà, com a mezzosoprano , en el paper de Cherubino, de Les noces de Fígaro , a la Welsh National Opera, l’any 1962 El 1969 debutà als Estats Units i el 1985 cantà al Metropolitan de Nova York en Otello G Verdi Posteriorment, el director James Lockhart l’estimulà per canviar a la tessitura de soprano Cantà dirigida per Klemperer, Solti, Kleiber i Strehler, entre d’altres, i fou una de les més grans especialistes en el repertori mozartià També destacà…

El Moviment per la Democràcia MPD, liberal va arraconar el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, socialista en vèncer en les eleccions legislatives i municipals i mantenir la presidència de la república En les legislatives, celebrades al març, l’MPD va obtenir 40 escons dels 72 al Parlament, posant fi a quinze anys de majoria del PAICV, que tan sols va aconseguir 29 diputats El president de l’MPD, Ulisses Correia e Silva, es va convertir en primer ministre, en substitució de José Maria Neves, del PAICV En les municipals, l’MPD va arrasar en aconseguir el govern de…

Vida Es tenen poques dades sobre la seva formació És molt possible que marxés a França amb la retirada de les tropes napoleòniques Allistat en l’exèrcit francès, fou director de la música militar a França -estigué a Holanda, al capdavant del quinzè regiment, i a Bèlgica, sota la setena línia de Napoleó- Era un instrumentista hàbil i tocà en diverses bandes militars com a clarinetista Compongué un bon nombre d’estudis i aires variats per a clarinet El 1821 fou nomenat director de la Société de l’Harmonie d’Anvers, càrrec que li permeté estrenar la seva opéra comique El Futuro de…

S’inicià en l’HCP Castelldefels Passà per la UE Horta i a quinze anys fitxà pel FC Barcelona 1995, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor encara en edat júnior 1998 En retirar-se Carles Folguera l’any 2003, es consolidà com a titular Guanyà vint-i-una Lligues 1999, 2000-10, 2012, 2014-21, dotze Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, 2011, 2012, 2016-19, 2022, onze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012-16, 2018, 2021, onze Lligues d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, onze Copes Continentals 2001, 2002, 2003, 2005-09, 2011, 2016,…

Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el Conservatori Mauri…

Portà l’empresa familiar d’importació i distribució de productes colonials Publicà, per als cercles catòlics i en defensa de la moral i de l’ordre social catòlics, vuit drames de tema històric, hagiogràfic o social, entre els quals cal destacar Guillem d’Alzinar 1900, De pecador a sant 1901, Fra Francesc 1904 i El sagristà 1906, i en deixà d’inèdits L’espòs mellor i La beata Imelda , entre d’altres Estrenà uns pastorets Adorem al nen , 1902, musicats per Joan Llongueras  Publicà el recull de poemes devocionals Les quinze roses 1922, articles religiosos a La Veu de Catalunya i Catalunya…