Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
Castell de la Tor de França, abans torre de Trinhac
El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació Durant el segle XII consta que va ser infeudada al…
Santa Engràcia (els Banys d’Arles)
Situació Façana de ponent de l’església, on s’obrí tardanament la porta d’entrada actual, coronada per les restes del campanar d’espadanya ECSA - A Roura La capella de Santa Engràcia és situada en un turó al sud-oest del poble dels Banys d’Arles Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 23″ N - Long 2° 39′ 56″ E Per a anar-hi des dels Banys d’Arles, cal seguir la carretera D-53 que porta a Montalbà de l’Església després d’haver fet un recorregut d’uns 2 km, s’ha de pujar a peu per un camí costerut que porta fins a l’església PP Història L’església de Santa Engràcia fou des de l’origen una…
Construcció de la Llotja (Tortosa)
Art romànic
Situació Enigmàtic edifici situat damunt un petit turó, que possiblement fou la casa forta d’un membre de la baixa noblesa ECSA - J Colomé Construcció situada damunt d’un petit turó que s’alça al límit del riberal esquerre de l’Ebre És situada a uns 500 m al sud del castell o torre de Campredó o de la Font de Quinto Mapa 32-20 522 Situació 31TBF955128 Cal seguir el mateix itinerari que per a anar al castell de Campredó Edifici Construcció de planta rectangular formada bàsicament per una sala coberta amb una volta de canó, potser apuntada molt lleugerament A l’interior, la construcció fa 5,7 m…
Mare de Déu del Cis (Beranui)
Art romànic
Situació Interior d’aquest santuari, avui sense culte, amb la volta de la nau i de l’absis de perfil apuntat Arxiu Gavín Aquest santuari es troba enlairat a llevant de Beranui, al peu de la cinglera que corona la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG045916 El lloc, molt allunyat de les modernes vies de comunicació, és de difícil accés Des de Beranui cal salvar més de cinc-cents metres d’altitud i unes dues hores de camí S’ha d’agafar el vell camí de la carrerada del Cis que s’enfila pels esperons de la serra fins a les Bordes de Beranui 1 463 m, i una vegada aquí, gairebé seguint les…
Torre de Cellers (Parets del Vallès)
Art romànic
Situació Casal fortificat d’estructura medieval bastit sobre vestigis d’època romana V Buron Castell de la baixa edat mitjana que potser conté alguns elements alt-medievals, situat a la plana, solcada per la riera de Tenes, que s’estén davant la població de Parets Mapa L37-15393 Situació 31TDG376017 Si venim de l’autopista del Vallès, immediatament després d’entrar a la carretera general que ve de Mollet i va cap a Granollers i Vic, veurem el castell a mà dreta Un camí de terra ens hi portarà JBM Història El lloc de Cellers ha estat habitat des de l’època iberoromana L’única referència que…
Construccions properes a Montmagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Cups rupestres del Bosquet de Cal Ferrer Jl Rodríguez A migjorn i a llevant de la muntanya de Montmagastre hi ha diverses estructures de tipus megalític, al mas Canaleta, a la Renguera de Cal Ferrer, al Bosquet de Cal Ferrer i al mas de l’Escobet Mapa 33-13328 Situació 31TCG433466, 31TCG451486, 31TCG451484 Mapa 34-13329 Situació 31TCG473477 Si seguim la carretera que parteix de la C-l 412 d’Artesa a Tremp i va a Montmagastre, el mas Canaleta és a uns centenars de metres al sud d’aquesta via i a 1, 5 km aproximadament del trencall de l’esmentada carretera d’Artesa a Tremp Cal Ferrer…
Mufló
Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…
Hortolà
Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…
S. Athanasius altercatio fidei catholicae. Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Bibliothèque Nationales de París Ms Lat 5132 Una vegada més ens trobem davant un altre dels còdexs que Pèire de Marca prengué de biblioteques catalanes durant la seva estada al Principat entre els anys 1644 i 1651 procedeix de la Collecció Baluze, secretari de Marca, els manuscrits del qual entraren a la biblioteca del rei l’any 1719, i passaren més tard a engruixir els fons de la Bibliothèque Nationale de París Els seus 110 folis en pergamí 30 × 22 cm contenen, entre d’altres texts, un exemplar de la redacció més antiga dels Gesta comitum Barcinonensium i un fragment d’una poesia funerària…
Santa Maria del Camí (Granyena de Segarra)
Art romànic
Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina