Castell de la Guàrdia d’Ares (les Valls d’Aguilar)

Situació

Vista aèria del poble actual amb el nucli antic en ruïnes, sobre el turó presidit per l’església, al costat de la qual hi ha les restes del castell.

ECSA – TAVISA

Els vestigis del castell de la Guàrdia d’Ares es troben al capdamunt del poble, vora l’església.

Mapa: 34–11(253). Situació: 31TGC547832.

La Guàrdia és situada en un dels contraforts de la Serra d’Ares, a la part alta de les Valls d’Aguilar i a l’entrada dels plans de Taús. Per anar-hi cal agafar la carretera que de Noves de Segre puja fins a Taús i els Castells.

Història

No hi ha dades sobre l’origen del castell, tot i que devia ser força antic, ja que Ares era un important nus de comunicacions entre el Pallars i la vall del Segre, i per allí passava una de les principals carrerades pirinenques. El lloc de la Guàrdia s’esmenta per primer cop el 1004, com a límit nord del monestir de Codinet.

El castell de la Guàrdia formà part del llegat que Arsendis, esposa d’Arnau Mir de Tost, va fer a la seva filla Valença i al seu nét Arnau. Aquest llegat fou confirmat el 1078 pel comte Ermengol.

Més tard es troba com a part integrant de la comdoria de Taús: el 1199 Ermengarda de Taús en va fer donació a Arnau de Castellbò, encara que se’n reservava l’usdefruit.

L’any 1227 Guillem de Llordà, llavors senyor del castell, el donà a Roger Bernat II de Foix, futur vescomte de Castellbò, en reconeixement dels favors que havia rebut d’Arnau de Castellbò.

Castell

Porta del recinte emmurallat que dóna accés al poble antic i a les restes del castell, integrades en l’actual casa de Cal Rei.

ECSA – J.A. Adell

La Guàrdia tenia antigament un recinte emmurallat format per set cases, del qual encara es conserva perfectament la porta d’accés. La casa del capdamunt del poble més propera a l’església, cal Rei, era l’antic castell. El formaven diverses estructures emmotllades entre la roca mare: una torre de planta irregular —amb una destacable llinda feta amb dues pedres d’1, 20 m d’alçada— i un cos, quadrat, de 16 m de costat, amb només la paret nord ben conservada i restes de l’embigat corresponent a tres pisos. Al nivell superior són perceptibles els forats de les bigues, mentre que el trespol inferior devia recolzar segurament en una estructura de fusta. A ponent d’aquesta estructura, mig colgada per la runa i la terra sedimentada, hi ha restes d’una volta, probablement d’un forn.

Només hi ha restes d’una finestra al segon pis, amb llinda, i espidieres al primer pis. L’aparell és força irregular, però amb una certa tendència a formar filades uniformes. El gruix oscil·la entre els 60 i els 80 cm. El morter és de calç. Tot plegat recorda força les restes del castell dels Castells, especialment per l’aparença de les parets i la forma de la finestra.

Per la forma de la planta i per les característiques de l’aparell constructiu, aquestes edificacions semblen més aviat tardanes, fins i tot podrien ser posteriors a l’època romànica.

Bibliografia

  • Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 246.