Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
Sant Martí de Llampaies (Saus i Camallera)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, bastant modificat a causa d’afegitons posteriors F Tur El poble de Llampaies no forma cap nucli urbà gaire compacte, sinó tres veïnats de masies i cases properes, disposades sense gaire ordre, al llarg dels camins El temple parroquial de Sant Martí de Llampaies ha donat nom al barri de l’església, sens dubte el més antic, i l’origen del poble El Puig, uns 100 m vers tramuntana, en un indret més enlairat, té masies dels segles XVI-XVIII, i el veïnat dels Masos, a uns 200 m a ponent de l’anterior, és format per cases no…
Santa Maria de Mataró
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria Mapa 37-15393 Situació 31TDF539992 NOB Història Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’ Alarona , fins que es va imposar el nom de Mataró Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en…
Castell i vilatge de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Tossal on s’alçava aquest antic vilatge, sobre el riberal del Segre, al sud-est d’Aitona ECSA-JBolòs El castell i l’antic poble de Carratalà eren situats al cim i al vessant d’un tossal allargat, que s’alça 1 km al sud-oest del centre de la població d’Aitona Darrere del tossal, cap al nord, hi ha terres de secà en canvi, sota seu, cap al sud, s’estén el riberal regat del Segre, que forma l’actual partida de terres de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Si seguim la carretera que va d’Aitona a Seròs, a 1 km de la primera població, hem de girar a la dreta, on indiqui “Cova…
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com el Rector de…
,
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en molts casos la inflamació es podria…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia,…
D'Hipòcrates fins a Haeckel
L’ecologia és una disciplina científica jove, que fins el 1866 ni tan sols no tenia nom fou llavors que el biòleg alemany Ernst Haeckel, deixeble de Darwin, batejà així “la ciència de l’economia, els costums, les formes de vida, les relacions vitals externes dels organismes”, en les primeres pàgines del primer volum de la seva “Generelle Morphologie der Organismen” , un llibre que no tractava precisament d’ecologia A diferència de la majoria de les ciències tal com es troben formalitzades avui, l’ecologia no és el fruit de la progressiva diferenciació i especialització d’un determinat camp…
Cellera d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació El poble d’Espirà de Conflent es troba a l’extrem d’un serrat dels darrers contraforts del massís del Canigó, a la dreta de la vall de la Tet, al Baix Conflent És emplaçat sobre el curs de la riera de Llec, que en aquesta contrada conflueix a l’esquerra del riu de Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 6” N - Long 2° 29’ 59” E Per a arribar-hi cal desviar-se per la carretera D-25, que parteix de la N-116 entre Vinçà i Marquixanes un cop fets 2,5 km es troba a la dreta la carretera D-55 en direcció a Estoer, per la qual, després d’haver fet 1,5 km, s’arriba a Espirà de Conflent…
La crisi del pairalisme
Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina