Resultats de la cerca
Es mostren 1520 resultats
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La…
la Torre del Comte
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la ribera del Matarranya, des dels tossals que separen aquesta vall de la de Calapatar (penya Cavallera, 534 m alt) fins al riu, límit occidental del terme.
El terme és drenat, a més, pels barrancs del Regall o de la Canaleta i de la vall de Viguera, afluents, per la dreta, del Matarranya La meitat del territori és coberta de bosc de pins 903 ha Les terres de regadiu 73 ha, on es conrea alfals, oliveres, patates i mongetes, s’estenen tot al llarg del riu i són regades amb l’aigua del Matarranya, a través de la séquia d’Arnau que pren l’aigua després de la confluència amb el Tastavins, passa damunt el barranc del Regall per un aqüeducte i és utilitzada encara als termes de Cretes i de Calaceit, fins a la confluència amb el barranc de…
Tormos
Tormos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall de la terminació oriental de les serres prebètiques valencianes que recorre en direcció SW-NE el Girona, a l’extrem sud-oriental del terme.
A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església…
Tollos
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, dins el muntanyam prebètic intern valencià.
La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m…
Toixa
Toixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià; el terme s’estén a la vall mitjana del Túria (W), que el travessa de N a S, i a la vall baixa del riu de Toixa
o de riu de Xelva
(E).
El territori és molt muntanyós i tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls El 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins 5 000 ha, de propietat comunal, i matollars 2 500 ha L’agricultura de secà 1 400 ha és destinada a cereals i vinya 600 ha el regadiu 270 ha, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro Hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina té un miler de caps La població, bàsicament agrícola 57% dels actius, disminueix des del 1950 La vila 1 198 h agl 2006 603 m alt és a l’esquerra del riu de…
Fondespatla
Municipi
Municipi del Matarranya, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a la dreta del Tastavins (límit occidental), a l’interfluvi d’aquest i el riu de la Pena.
És accidentat pels contraforts nord-occidentals del port de Beseit la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, amb altituds per damunt dels 1000 m Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques 2 244 ha i per pastures 338 ha Hi predomina l’agricultura de secà oliveres 377 ha, cereals 343 ha, vinya 326 ha i ametllers 91 ha el regadiu es limita a 58 ha hortalisses i blat de moro La ramaderia bestiar porcí i oví hi és poc important Hi ha pedreres d’argila refractària i jaciments de bauxita Les activitats industrials deriven de l’agricultura…
Fanzara

Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià, centrat per la vall del riu Millars, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Vilamalefa i limitat al sud per la serra de Cantallops, que el separa de la Plana Baixa.
El terreny, molt muntanyós, és drenat per diversos barrancs Hi ha unes 2 000 ha ocupades per boscs i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà 1 300 ha, dedicada principalment a oliveres i garrofers, en decadència, i a cereals Al regadiu 50 ha, localitzat a la vora del Millars, hom conrea hortalisses i, darrerament, tarongers La vila 280 h 2006, fanzarins 229 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra del Millars, a l’interior d’un meandre D’origen islàmic, la carta de la població és del 1260 Fou lloc de moriscs tenia 270 focs el 1609 i de la…
Estivella
Estivella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, estès la major part a la dreta del Palància.
El sector occidental és muntanyós el Garbí, 654 m alt i cobert per boscs de pi blanc L’agricultura és la principal font econòmica El regadiu taronges i arbres fruiters és a la vora del riu i aprofita l’aigua de la séquia d’Algar, i també n'hi ha prop de la font de Beselga Hi predomina, però, el secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya Hi ha bestiar oví, però els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb Hi ha petita indústria de la fusta, dues petites serradores i dues fàbriques de fertilitzants Hi té importància l’estiueig, que ha desenvolupat el sector de la…
Bolbait
Vista del castell de Bolbait
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu hortalisses El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers La terra de conreu és…
Bissaürri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc.
El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina