Resultats de la cerca
Es mostren 2144 resultats
Antero Tarquínio de Quental
Literatura
Poeta portuguès.
Figura màxima de la poesia portuguesa del s XIX Estudiant a Coïmbra, capitanejà el moviment contra el Romanticisme institucionalitzat representat per A F de Castilho Fou un dels polemistes, juntament amb Eça de Queirós i Teófilo Braga, de l’anomenada “Qüestió de Coïmbra”, que aglutinà aquesta reacció en nom d’uns ideals influïts per Hegel, Michelet, Proudhon i Comte Els assaigs Bom senso e Bom gosto 1865 i A dignidade das letras e as Literaturas oficiais 1865 centren aquesta polèmica Fou un dels organitzadors de les Conferències del Casino de Lisboa 1871, d’on nasqué el Partido…
Baal
Mitologia
Nom de la divinitat masculina suprema entre els pobles semites occidentals: fenicis, cananeus, i àdhuc hebreus.
Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns acompanyat del…
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’agricultura i en…
Ban Ki-moon

Ban Ki-moon
© UN Photo/Paulo Filgueiras
Política
Polític sud-coreà.
El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i, posteriorment, a…
Moldàvia 2010
Estat
Després dels aldarulls i les posteriors eleccions parlamentàries del juliol del 2009, Moldova es va trobar enmig d’un important atzucac polític que es va prolongar al llarg del 2010 El Parlament va estar totalment dividit entre el Partit Comunista, ―al poder des del 2000 i representat per 48 parlamentaris, i l’Aliança per a la Integració Europea AIE, el partit de l’oposició, amb 53 escons El problema rau en el fet que la Constitució exigeix que el president sigui designat per un mínim de 61 diputats, i fins al moment no hi ha hagut acord per a nomenar-lo Al setembre del 2010, l’…
Reinard Fonoll
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i picapedrer, actiu a Catalunya des del 1332.
Hom ja el troba documentat en el contracte que feu amb Pere Alegret i amb Guillem de Lillet, abat i encarregat respectivament, de les obres de Santes Creus, on s’especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l’artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l’abat d’altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d’obres i li donava plens poders sore els altres operaris L’obra inclou el claustre i el refectori El 1342 continuava al monestir, però entre 1352 i el 1359 hom el troba a Montblanc Després de 1362 consta com a mestre d’obres de la seu de…
Antoni Tallander
Sepulcre d'Antoni Tallander a la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Cortesà.
Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de justaments ,…
Gustau Violet

Gustau Violet
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Literatura catalana
Escultor i escriptor.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…
,
Les eusporangiades
A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Centre d’investigacions i estudis locals creat el 1948 per la Diputació de València amb el nom d’Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo.
La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina