Resultats de la cerca

El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher 1635-82, que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència Von Hörnigk 1638-1712 mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will ‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’ El darrer gran cameralista, JHG von Justi 1705-71, admeté ja el paper de la competència i del principi de l’egoisme i…

A les acaballes del segle X, el lloc d’Isanta era dins del terme de Canalda Així, a la venda feta l’any 990 pel comte Borrell de les terres i cases que hi posseïa, es concretava que aquests béns eren “ in comitatum urgellitense in locum ubi dicitur Kanavita Canalda, in villa que nuncupanda est Ysanta ” Un segle després es distingeix clarament del terme de Canalda, i s’imposa progressivament la utilització de la designació “ kastrum de Isanta ” Es destria bé ja Isanta de Canalda en la donació feta l’any 1073 per Bernat a Eimeric i la seva muller d’uns alous d’Isanta, les afrontacions dels…

Situació Es localitza a la colònia minera de Vilafruns, situada abans del km 13 de la carretera de Manresa a Berga C-1411, entre Sallent i Balsareny, vora les ruïnes de l’antiga església de Santa Cecília Long 1°52’45” — Lat 41°50’30” Les restes medievals aparegueren al costat mateix dels blocs de cases fets expressament per als treballadors de l’explotació potàssica Necròpoli Un dels esquelets dipositats en una de les sepultures Es tracta d’una fossa puix que manquen les lloses de protecció laterals Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat del Dr…

Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi…

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…

Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així doncs, l’…

Els diaris gratuïts es reparteixen de dilluns a divendres a primera hora del matí i en nuclis urbans densament poblats Són finançats únicament a través de la publicitat i se'ls atribueixen uns continguts més propers als ciutadans que els diaris tradicionals i en general hom hi constata una certa voluntat d’evitar posicionaments que puguin ésser identificats amb ideologies molt clares La iniciativa sorgí als anys noranta als EUA i els països nòrdics Els diaris gratuïts han repercutit, especialment en el moment de la seva aparició, en la davallada de vendes de la premsa convencional Al febrer…

Impulsat per un grup juvenil alguns membres procedien d’ Independentistes dels Països Catalans i d’altres no tenien militància prèvia, cobrà notorietat entre el 1981 i el 1982 pel fet de dur a terme una campanya xenòfoba amb el lema “Xarnegos fora” Manifestà un pancatalanisme militarista i antimarxista El grup, radicat essencialment a Barcelona, publicà nombrós material gràfic, un Manifest Separatista , el butlletí Nosaltres Sols maig de 1980-març de 1981 i els Quaderns del Separatisme El cap visible fou Lluís Morera El 1982 es dissolgué i part dels seus escassos militants ingressaren en les…

Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’acústica que l’…

Estudià música a Bayreuth i fou alumne del cèlebre director d’escena Emil Preetorius a Berlín Juntament amb el seu germà Wieland, fou el responsable de la represa dels Festivals de Bayreuth el 1951, any a partir del qual en compartí la direcció El 1966, quan Wieland morí, quedà com a únic director, càrrec que exercí fins el 2008 Les seves primeres activitats professionals foren en muntatges del seu germà i el 1953 estrenà la seva primera producció en solitari, Lohengrin Tot i la clara influència de Wieland, les primeres produccions de Wolfgang tenien encara un cert regust romàntic, que amb…