Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Sant Ròc de l’Esquèrda, abans Santa Maria
Situació Sector nord-oest d’aquesta església situada al cementiri del poble de l’Esquèrda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al cementiri del poble de L’Esquèrda, a 350 m al SE del nucli actual Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 49′ 03″ N - Long 2° 32′03″ E Per a arribar a L’Esquèrda, cal prendre la carretera D-619 en direcció a Sant Pau de Fenolhet Poc abans de travessar el congost de la Clua de la Fou, després del pont que salva el riu Aglí, surt un trencall a mà dreta D-19 que porta a L’Esquèrda DB-CPO Història Són ben escasses les dades documentals d’aquesta església, que depengué…
Convent de la Trinitat (Lleida)
Art romànic
Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170 destruís aquell que…
Torre del Far (Talteüll)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta torre de guàrdia, subsidiària del castell de Talteüll ECSA - Jamin És situada a uns 500 m d’altitud al cim d’un puig piramidal de la serra de Talteüll, al sud-est del castell Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 48’ 24,6” N - Long 2° 45’ 46,8” E Hom hi arriba a peu per un sender després d’un recorregut d’uns 45 minuts Història Era destinada a servir de guaita del castell de Talteüll El topònim “el Far” és esmentat des del segle XII losa del Far , 1130 Fou reconstruïda en la seva forma actual probablement en temps dels reis de Mallorca La primera menció…
Vila medieval de Martorell
Art romànic
Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can Abat, Xàmenes,…
El marc històric de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…
Mare de Déu de l’Obac (Viacamp)
Art romànic
Situació Església situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent de la població, que manté una bona part de les estructures romàniques del segle XII ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Obac és situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent del poble semiabandonat de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG027670 Hi mena un camí que s’agafa al cap de la vila de Viacamp, a l’esquerra JAA-JBP Història D’acord amb diversos indicis, podem pensar que a redós d’aquesta església hi hagué un antic nucli de població anomenat l’Obac No trobem altre possible topònim…
Sant Joan de Can Nadal (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
Situació Vista de la façana de l’església després de la seva restauració J Tous La capella de Sant Joan de Can Nadal és adossada a les construccions de l’antic mas de Can Nadal, el qual es va convertir en restaurant de curta durada Es troba a una cota de 575 m sobre el nivell de la mar, al vessant de migjorn del turó de Sant Elies Mapa L37-14364 Situació 31TDG493194 Del quilòmetre 7 de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic surt a mà esquerra vers ponent una carretera que mena a la urbanització de “Refugis del Montseny” L’edificació de l’antic mas de Can Nadal queda a la cota més…
La Moreria (Terrassa)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar LI Fernández Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada A banda i banda del turó de les restes hi ha sengles penya-…
Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb…
Sant Julià d’Age (Puigcerdà)
Art romànic
El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal El topònim és citat en la documentació l’any 942 Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències Per aquest motiu, la comtessa Ava i els altres consignataris de l’acta estipularen que un cert fidel anomenat Jovelí podria posseir l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina