Resultats de la cerca

Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…

Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…

Amb seu al carrer Mallorca de Barcelona, fins que fou adquirida 1988 tingué un caràcter eminentment familiar En morir el fundador 1901, n’assumí la direcció el seu fill Pau Salvat i Espasa , el qual engrandí el negoci, que passà als seus fills Pau, Santiago i Ferran 1923, els quals fins entrats els anys trenta modernitzaren a fons l’empresa i la convertiren en una de les capdavanteres del sector a l’estat tant en l’aspecte tecnològic, incorporant els darrers avenços en màquinària, com en l’aspecte comercial i de distribució de la producció Mostra d’aquest creixement és l’augment…

Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…

Música culta Territori històricament disputat per russos, polonesos i lituans, des del segle XVIII el país restà sota el domini de Moscou, que hi imposà una intensa política de russificació i dificultà, o fins i tot perseguí, les manifestacions de la cultura bielorussa, amb la qual, no obstant això, Rússia comparteix l’heretatge eslau A Bielorússia, les primeres representacions operístiques daten dels anys trenta del segle XIX i tingueren lloc a Minsk, la capital El repertori era format per òperes italianes, germàniques i russes Després de la creació de la República Socialista Soviètica de…

Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies,…

El fumarell carablanc Chidonias hybrida és difícil de distingir a l’hivern dels altres fumarells, mentre que a l’estiu s’identifica per la taca blanca de les galtes, que contrasta amb el color negre del capell, com a l’exemplar de la fotografia, feta al Fondo En vol es distingeix pel blanc de dessota les ales Fa el niu surant en aigües somes i és colonial José Damián Navarro El fumarell carablanc és una espècie estival comuna, que a la major part del territori continental es presenta durant les migracions, especialment la primaveral en algunes localitats marjalenques litorals nidifica i/o…

El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme…

A banda i banda del tub hi ha dues carbasses de ressonància El mot vīnā fou aplicat antigament a altres menes d’instruments de corda

Edità cartells i dos opuscles ENSPO Quaderns de doctrina potencialista o La massa és culpable Com a resultat de la seva confluència amb el grupuscle trotskista Movimiento Voluntad , ENSPO participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa el 1988 i el seu butlletí fou Órgano teórico nacional-revolucionario europeo El 1989 se’n desvinculà s’apropà a Tercera Via Solidarista Posteriorment edità ENSPO Ens pel projecte occidentalista Òrgan teòric , núms 1-2, 1989