Resultats de la cerca

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…

Lletra de canvi de Francesc Forgas, 1884 L’empresa surera es creà a Begur el 1790, segons afirmava la mateixa família Però l’impuls li arribà de Francesc Forgas i Elias, nascut al mateix Begur el 1824 Era un comerciant de corall, que vendrà també taps de suro i que aviat es concentrà en la fabricació de taps destinats a l’exportació En collaboració amb Esteve Roura, de Calonge, el 1870 obrirà una oficina a Londres, mercat tradicional dels tapers catalans També conjuntament amb Roura, comprà grans extensions de terreny a la província de Cadis, cobertes d’alzines sureres, que li asseguraven la…

La constitució La societat es constituí a Barcelona el 28 de desembre de 1881 A l’escriptura es justifica la seva creació pel fet que “ entre el gran número de sociedades que desde algún tiempo a esta parte se ven instalarse ninguna ha aparecido todavía que tenga por objeto el auxilio de la propiedad, sí rústica como urbana ” Amb aquest objectiu es crea el banc, que es proposa comprar finques, fer préstecs hipotecaris i obrir comptes de dipòsit als propietaris El capital es fixà en 25 milions de pessetes, ampliable fins a 50 milions, si calia S’emeteren 50 000 accions de 500 pessetes…

Especialista en el salt de perxa, s’inicià a les files del Club Natació Montjuïc a setze anys i aviat es posà a les ordres de Hans Ruf, el seu entrenador de tota la carrera atlètica Competí posteriorment a les files del CN Barcelona i el FC Barcelona, i en diferents etapes també defensà els colors del Kelme, el Club Atlètic Vic, el Boadilla, l’Adidas i el Puma Chapín Jerez Campió d’Espanya en diverses categories inferiors, en proves absolutes aconseguí vuit títols catalans quatre a l’aire lliure 1986, 1997, 1999, 2000 i quatre en pista coberta 1985, 1992, 1996, 1999 En campionats estatals…

Membre de l’Agrupació Excursionista Muntanya, és guia d’alta muntanya de la Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya, tècnic superior esportiu d’alta muntanya i tècnic d’esports en descens de barrancs Instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyola des del 1988 Des de l’any 1987 treballa en temes relacionats amb la muntanya, impartint cursos de formació d’instructors i guies, feina que alterna amb treballs de conducció de clients en escalada en roca, alpinisme, esquí de muntanya i…

Fou tirador del club Joventut Sants, el Club d’Esgrima Barcelona, el Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, la Sala d’Armes Montjuïc i el Club Esportiu INEF Barcelona, en què destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa Ha obtingut 25 medalles en Campionats d’Espanya, en què es proclamà campió d’Espanya júnior, dues vegades en categoria individual 1983, 1984 i dues per equips 1984, 1985 Ha estat campió de Catalunya absolut 1983, 1985, 1990, 1991 i júnior 1983, 1985 Internacional amb la selecció espanyola en trenta-tres ocasions, ha participat en…

Vida i obra És autor de diverses poesies breus sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc i identificades pel senyal De fi en fi tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà…

Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…

Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…

Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…