Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Banc Català (1916-1935)
El Banc Català era una cooperativa de crèdit, constituïda el 25 d’abril de 1916, a Barcelona Feia crèdit personal i hipotecari als seus socis i acceptava dipòsits, als quals abonava un interès Tenia el domicili en un segon pis del núm 31 de la ronda de la Universitat Acció del Banc Català Hipotecari, 1924 El 1921 la societat cooperativa es convertí en anònima, amb el mateix nom, Banc Català SA, i el mateix domicili El Consell d’Administració estava format per Miquel Junyent i Rovira, Antoni Nebot, Artur Escudero, Enric Maynés i Marià Bordas, i el càrrec de director gerent requeia en Manuel…
Txèquia 2013
Estat
L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis càrrecs…
raquetbol
Altres esports de pilota o bola
Esport de raqueta practicat en una pista tancada, similar a la d’esquaix, en què també el sostre és apte per al joc.
S’hi pot jugar en les modalitats d’individual i dobles els mixtos no s’inclouen en les competicions oficials i presenta moltes similituds amb l’esquaix Les dimensions de la pista són 12,4 m de llargària, 6,04 m d’alçària i 6,04 d’amplària La raqueta utilitzada és de cordatge i té forma triangular La bola és de goma buida –de tipus frontó – i el bot és més ràpid que el de l’esquaix La bola ha de tocar primerament la paret frontal a qualsevol altura i posteriorment ho pot fer al sostre i les parets laterals, tot i que en el cop defensiu es permet que toqui les parets laterals o el sostre abans…
els Serrans

Comarca del País Valencià, a la regió de Sogorb, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…
Sant Pere del Bosc (Corbera de Castell)
Art romànic
Situació Exterior de l’església, en estat ruïnós, des de la part de ponent ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Pere és situada al sud-est del poble vell i el castell de Corbera, separada vers el sud-est, a l’altre costat de la vall de la riera de la Coma Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 51,6” N - Long 2° 39’ 34,2” E Per a arribar-hi, cal agafar un camí de terra que surt, a mà dreta, just al final de la carretera que puja al castell i l’antic poble, avui deshabitat, de Corbera de Castell A uns 2 km, i havent agafat sempre el trencall de l’esquerra, apareix l’espadanya de l’…
Cura de la persona inconscient que no respira
Respiració artificial Si la víctima no respira espontàniament, cal efectuar algun procediment per introduir oxigen en l’organisme Per a això, al llarg de la història s’han ideat nombroses tècniques de respiració artificial, però s’ha comprovat que el procediment més eficaç, sense la utilització d’instruments mèdics, és el mètode boca a boca El mètode boca a boca consisteix bàsicament a introduir en els pulmons de la víctima l’aire procedent dels pulmons del socorrista, a través del contacte de llurs boques Per tal que sigui eficaç, és imprescindible que la via aèria estigui ben oberta, la…
El poblament amfíbic dels Països Catalans
El poblament amfíbic del territori continental El poblament d’un territori emergit qualsevol i, en aquest cas, d’un territori continental, és condicionat per múltiples factors, que es refereixen, bàsicament, a aspectes tant del passat com del present cal considerar tant la paleogeografía i la paleoclimatologia, canviants en el decurs de la història de la regió estudiada, com les fluctuacions recents del clima i les condicions ecològiques actuals, a més de la forta i de vegades subvalorada influència de l’activitat humana sobre les poblacions L’origen del poblament Factors històrics La…
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…