Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
Els Caralt. La gran empresa del cànem
Els Marquès de Vilanova i els Caralt de Mataró La introducció de la filatura La família Caralt Si Ferran Puig fou l’introductor a Catalunya de la filatura de lli per mitjans mecànics, en el cas del cànem aquest mèrit correspon a l’empresa Marquès, Caralt i Companyia, en la seva fàbrica de l’Hospitalet de Llobregat, el 1864 Marquès, Caralt i Companyia tenia com a socis principals Pelegrí Marquès i Riba i Delmir de Caralt i Matheu El primer era vilanoví, germà del que serà fundador i primer director de l’empresa cotonera que porta el nom de la família Delmir de Caralt era mataroní Els Caralt…
Imaginari, identitat, diferència i cultura
La formació de Catalunya com a país es remunta a la més Alta Edat Mitjana com d’altres països europeus Al llarg del segle XX s’ha posat en dubte a vegades el concepte de la Marca Hispànica que semblava tan ben fonamentat com a nucli constitutiu de la Catalunya posterior El territori que ocupaven els diversos comtats catalans veié com l’Imperi carolingi anava perdent poder i, com a conseqüència, cada un començà a organitzar-se pròpiament, fins que a principi del segle XII ja es denominà Catalunya Més endavant, a partir de l’entronització d’Alfons el Trobador d’Aragó l’any 1162, el comte de…
Presó Model de Barcelona

Vista aèria antiga de la Presó Model
Centre penitenciari d’homes de Barcelona.
La iniciativa de la construcció provingué de la saturació i les pèssimes condicions de l’antiga presó del barri del Raval, habilitada el 1838 en un convent desamortitzat, i de la necessitat de construir un nou centre que respongués a una demografia en ràpid creixement, a les noves condicions de vida urbana i a les noves teories de penalistes, urbanistes i higienistes de l’època, situació ja denunciada el 1870 per l’arquitecte de l’Estat, Miquel Garriga i Roca, en una memòria de la nova presó, per Miquel González i Sugrañes, antic alcalde de Barcelona 1873-73, i també pel principal impulsor, l…
Sant Cebrià de Vallalta
L’església de Sant Cebrià de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al seu sector oriental, a la vall mitjana de la riera de Vallalta o de Sant Pol, a la qual desguassen alguns torrents afluents.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les rieres de Mates i de Siurà…
basílica de la Sagrada Família

La basílica, en construcció (2019)
Dion Hinchcliffe (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Edifici religiós que ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i ha donat nom al barri que l’envolta.
Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…
Josep Maria Poblet i Guarro

Josep Maria Poblet i Guarro
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor, polític i empresari.
Vida i obra Autor de formació autodidàctica, de ben jove participà en el moviment social, cultural i polític catalanista Visqué al Parallel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla L’any 1931 presidí el Centre Republicà Autonomista de Montblanc, que s’adherí a Esquerra Republicana Dedicat a l’activitat política, milità a ERC Durant la guerra civil fou secretari particular del montblanquí Josep Andreu i Abelló, president de l’audiència territorial de Barcelona i del tribunal de cassació…
, , ,
Carmel Navarro i Llombart
Literatura catalana
Periodisme
Història
Escriptor, periodista i historiador.
Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…
, ,
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…
drama
Teatre
Composició teatral en prosa o en vers considerada com un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia i on l’acció s’imposa a la narració.
Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…