Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
Iñaki Ábalos Vázquez
Arquitectura
Arquitecte basc.
Des del 1984 collabora professionalment amb Juan Herreros San Lorenzo de El Escorial, 1958 Tots dos es graduaren a l’ETSAM i exerciren posteriorment com a professors de construcció 1984-88 i, des del 1988, com a titulars de projectes Han desenvolupat la docència a la Universitat de Columbia de Nova York 1996-97 i a l’Architectural Association de Londres 1997-99, entre altres centres El 1995 participaren en l’exposició “Light Construction”, organitzada pel MOMA de Nova York El gust per les formes compactes i els materials tecnològics —influïts per Alejandro de la Sota— i la incorporació d’…
art argentí
Art
Art desevolupat al territori de la República Argentina, des de la colonització castellana.
Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…
Portal d’Albanyà
Art romànic
Situació El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Fortificació En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements De dins a fora hi ha…
Castell d’Albons
Art romànic
Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’Empúries contra el rei o el…
Santa Llúcia (Sobremunt)
Situació L’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt queda a l’extrem nord-oriental del límit del terme municipal de Sobremunt, al lloc denominat el veral de Santa Llúcia que domina una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i el Pirineu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 52,8 —y 53,7 31 tdg 528537 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès, la qual al km 9 troba un trencall a mà esquerra que va a Sant Martí de Sobremunt després de fer un quilòmetre de camí es…
Sant Vicenç d’Erasús o Eresús (la Seu d'Urgell)
Art romànic
L’esment més antic conegut del lloc d’Erasús és del 952, any en què les dècimes dominicals d’ Arasuze foren donades pel comte d’Urgell a l’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat, amb motiu de la seva consagració en el mateix document el bisbe d’Urgell li donava les dècimes, primícies i oblacions que rebia de la vila d’ Arasuze Era inclòs al terme de Sant Feliu de Castellciutat i situat a llevant de les viles d’Aravell i Adrall com a tal la vila d’ Erazuci, Erasuci o Erasuz apareix en documents datats els anys 987, 988, 1003, 1019, 1040, 1041 o 1074 L’any 1050 hi ha documentada la…
Castell de Malavella (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de les ruïnes del castell de Malavella, en part enjardinades, que coronen el turó presidit pel nou santuari de Sant Maurici J Recarens A uns 2,5 km a migjorn del poble de Caldes de Malavella, sobre una petita elevació de 126 m d’altitud, trobem el castell Vell de Malavella El lloc on queda emplaçat rep el nom de turó de Sant Maurici perquè la capella del castell és dedicada a aquest sant Malgrat l’escassa alçària, domina una àmplia plana, des del cantó de llevant de les vies de comunicació tradicionals entre Barcelona i Girona, i també altres punts defensius de la…
Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Pla de l’Estany amb la senyalització de totes les esglésies de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles Sant Esteve de Banyoles Santa Maria in capite stagni Santa Maria dels Turers Sant Pere de Guèmol Sant Jaume de Puigpalter Camós Sant Vicenç de Camós Santa Magdalena de Noves Santa Maria de Camós Cornellà del Terri Sant Pere de Cornellà Sant Antoni Sant Joan Baptista de Borgonyà Sant julià de Corts Sant Esteve de Sords Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos Santa Maria de Pujals dels Cavallers Santa Llogaia del Terri Sant Andreu del Terri Sant Cugat de…
La Mare de Déu o Santa Maria de Montnegre (Quart d’Onyar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de ponent la nau d’aquest temple, desproporcionadament alta, fa pensar en alguna reforma posterior M Catalán L’antiga parròquia de Sant Mateu de Montnegre és al sector muntanyós de la serra de Montnegre La capella de la Mare de Déu és a 11 km de Quart d’Onyar Mapa L39-13334 Situació 31TDG945452 MLlC Història Aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Mateu, era originàriament romànica La seva nau fou sobrealçada després de l’incendi que sofrí aquest edifici l’any 1928 ASA Església Planta de l’església, d’extrema simplicitat Ramon Castells…