Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Santa Maria del castell de Pinyana (Querol)
Art romànic
Situació Interior de la capella des del presbiteri, on s’endevina l’arrencament de la volta de la nau, ara desapareguda ECSA - J Figuerola Les restes de l’església de Santa Maria de Pinyana són dins de l’antic clos del castell de Pinyana, al nord de la torre circular Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Per a arribar-hi cal seguir el mateix recorregut descrit en la monografia anterior JFM Història Malauradament, no es coneix cap referència documental sobre aquesta església, la història de la qual va anar íntimament lligada al castell de Pinyana, esmentat des de la darreria del…
Sant Vicenç de Monesma o de l’Abadia (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…
Sant Pere d’Alins d’Isàvena (les Paüls)
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, que deixa veure a la part baixa l’aparell romànic fet de carreuons ben escairats ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada dins el nucli urbà d’Alins d’Isàvena, que s’emplaça a la banda de migdia del terme, a la riba dreta de l’Isàvena poc abans del congost de Gavarret Mapa 32-10 213 Situació 31TCH051011 Es pot accedir a Alins per una carretera de segon ordre que parteix, a mà esquerra, de la N-230 un cop passat el Pont de Suert, i ressegueix el curs de l’Isàvena fins a arribar a Graus Un cop fets uns 8 km, cal desviar-se a mà esquerra…
Fèlix de Pomés i Soler
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià medicina i farmàcia, però s’acabà llicenciant en dret D’origen aristòcratic i bohemi, excellí com a boxador i jugà en els primers equips de futbol del Barcelona i l’Español 1918-20 Fou campió de Catalunya d’esgrima i participà en aquesta especialitat en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 Practicà també la pintura i el retrat, i debutà als escenaris de Barcelona abans de fer-ho en el cinema per a la UFA alemanya com a Félix P Soler a La santa i el seu bufó Der Heilige und ihr Narr , 1928, William Dierterle i l’any següent a França i a Itàlia El 1930 fou contractat…
Frederic Udina i Martorell
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador, arxiver i catedràtic, germà de Santiago Udina i Martorell.
Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la…
Sant Jordi d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia ECSA-E Pablo L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641194 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior XSB Història És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe L’any 1183…
Castell de Santa Fe (les Oluges)
Art romànic
La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…
Castell de Vinaixa
Art romànic
El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat puig perquè…
Vilatge de Moradilla (Lleida)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla Tot i això, el…
Santa Maria del Masdéu (Trullars)
Art romànic
Situació Lamentable estat en què es troba l’interior de l’església de l’antiga comanda del Masdéu ECSA - JL Valls L’església de Santa Maria es troba en una posició central dins el recinte de l’antiga comanda L’itinerari per arribar-hi és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Història Fou l’església de la comanda templera del Masdéu No hi ha notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, per la qual cosa ens remetem a la història general de la comanda, que fou en bona part la història d’aquest temple Església…