Resultats de la cerca
Es mostren 5888 resultats
Estudiosos i diccionaris de la llengua
L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Filosofia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, filòsof i polític republicà.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…
, ,
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,
Sant Joan de Matajudaica (Corçà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis, únic sector de l’edifici que sembla conservar una bona part de l’estructura romànica F Tur L’església parroquial de Sant Joan és a la part més alta del poble de Matajudaica, les cases del qual s’agrupen en un pujol poc enlairat sobre les terres planes drenades pel riu Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG037508 Per arribar a Matajudaica cal situar-se al poble de Casavells d’on surt un camí, asfaltat i ben senyalitzat, que hi porta en un recorregut de només 1 km Casavells es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per…
Sant Martí d’Ars (Anserall)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, bellament situada sota el barranc d’Ars ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Martí d’Ars és al centre de la població d’Ars, situada en un coster elevat sota el ras de Conques, a l’esquerra del barranc d’Ars Mapa 34-10215 Situació 31TCH681006 Per arribar a Ars cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell d’Ars El poble és a uns 10 km de la Farga de Moles JAA-MLIC Història La vila d’Ars pertangué a la família dels Caboet, almenys des del final del segle XI, i passà després als vescomtes de Castellbò, hereus dels Caboet, que la…
Vilatge de Fontaubella (la Torre de Fontaubella)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de les ruïnes del despoblat ECSA - J Bolòs Al vessant solell d’una petita vall situada a l’oest del poble actual de la Torre de Fontaubella hi ha restes de construccions Darrere seu, al nord, hi ha un serrat Davant, al sud, hi ha una fondalada i una font Mapa 33-18472 Situació 31TCF205543 Si anem de la Torre de Fontaubella cap a Colldejou per la carretera local T-322, havent passat un fort revolt cap a l’esquerra, surt, a mà dreta, una pista de terra Fets uns centenars de metres es troba una bifurcació s’ha d’anar a la dreta i, després de travessar uns camps d’…
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella època fou vital…
Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Entitat cultural fundada a Palma, al desembre del 1880, fruit de l’ambient cultural de la Renaixença mallorquina.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i…
Tomàs Güell
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en la història dels dominicans de València, autor de relacions de festes, i recopilador i copista de documents diversos, especialment sobre la història de València.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…