Resultats de la cerca
Es mostren 5825 resultats
Qumrān

Les ruïnes de Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no…
Els Nostres Clàssics
Col·lecció iniciada el 1924, a Barcelona, per l’editorial Barcino, sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al s. XVI.
Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han…
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme,…
Salem
Salem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, al límit amb el Comtat, a la foia de Salem
, que forma la vall alta del riu Micena, afluent del riu d’Albaida.
El relleu s’alça bruscament alS a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h…
Alfara de la Baronia

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al límit amb l’Alt Palància (i amb la zona de llengua castellana del País Valencià), entre el riu Palància, al N, i la serra Calderona, al S.
El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen…
Molig

L’església de Molig
JoMV
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, al seu sector esquerre, entre el riu, al S, i la serralada que separa el Conflent de la Fenolleda (pic del Rosselló, 1.314 m).
El territori és molt muntanyós Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola 63 ha es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana 35 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge Els cens ramaders han anat molt de baixa 73 caps de bestiar boví i 15 d’oví Els banys de Molig JoMV És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig , establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al…
castell de Centelles
Ruïnes del castell de Centelles
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí Fou el centre de la baronia de Centelles És esmentat ja el 898 Una comunitat de preveres installada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical Santa Maria de Centelles a la fi als XIII, fundat pels senyors de Centelles a partir de la fi als XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV El castell fou enderrocat…
Rocamora de Sant Magí
Masia
Antic poble
Antic poble i masia del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al S del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per això dit abans Sant Magí de Rocamora).
L’antiga església parroquial Sant Jaume, romànica, és en ruïnes als XVII fou agregada a la de Sant Magí
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Als XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina