Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
Catedral de Vic
Art romànic
Situació La catedral de Vic, també coneguda com Sant Pere de Vic, es troba dins el nucli de la ciutat, a la part baixa, a l’actual plaça de Santa Maria La catedral figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Planta de la catedral, i el palau episcopal, en el seu estat actual, en la qual han estat indicats, en negre, els edificis i estructures d’època romànica que s’han conservat entre els edificis posteriors, i que han servit de base per a la proposta de restitució que presentem JA Adell,…
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…
Castell de Guàrdia de Noguera
Art romànic
Situació Rellevant aspecte de l’esperó que configura l’extrem nord-oest d’aquest castell, emparentat per estructura i situació amb el de Mur ECSA - J Bolòs Vista interior de la fortalesa des de la banda meridional, amb la façana de la torre triangular que el delimita ECSA - J Bolòs El castell és situat damunt del poble actual, a l’extrem d’un serrat És visible des de tot arreu Sembla una avançada del castell més important de Mur, que resta més amagat respecte a la conca de Tremp Mapa 33-12290 Situació 31TCG245634 S’hi pot pujar per la pista que mena a Mur Quan som a Collmorter, a l’extrem del…
Santa Justa i Santa Rufina de Lliçà de Munt
Art romànic
Situació Antiga parròquia recentment restaurada dins un petit oasi de verdor enmig del feiner Vallès C Barbany-M R García L’edificació de l’antiga parròquia queda a l’extrem nord del terme municipal tocant al de Granollers, en un pla a l’esquerra de la riera de Tenes Mapa L37-15393 Situació 31TDG383087 S’hi va des de la carretera de Caldes de Montbui a Granollers Passat el pont sobre la riera de Tenes i prop del quilòmetre 8 es troba el trencall a mà esquerra vers tramuntana d’una pista on s’ha de deixar el cotxe a uns 100 m, perquè el pas està barrat per una cadena, i continuar uns 100 m més…
Santa Maria de Senan
Art romànic
Situació Interior de l’església, completament reformada al sector de la capçalera ECSA - E Pablo Aquesta església és situada al poble de Senan, a la banda nord-oriental del terme, a la capçalera del barranc dels Pous Mapa 33-16417 Situació 31TCF404928 Senan és a uns 8 km del trencall que surt a mà dreta de la carretera N-240 de Montblanc a Lleida, a l’altura de l’Espluga de Francolí FEB Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1170, en què Guerau de Granyera, senyor del castell de Senan, i el seu germà Bernat concediren i confirmaren al monestir de Santa Maria de…
Vila medieval d’Alcover
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on queda reflectida l’estructura medieval, centrada a la Plaça Nova ECSA - J Todó La vila d’Alcover es troba en una zona limítrofa del Camp de Tarragona, en l’àrea de contacte entre el Camp i les Muntanyes de Prades Mapa 34-17446 Situació 31TCF468697 Alcover és a 8 km a ponent de Valls Per a arribar-hi des d’aquesta població, cal prendre la carretera local T-724 CPO Història Els orígens de la vila Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic És esmentat des del 1060, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’…
Casa forta o el Senyor o castell de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior ECSA - J Bolòs Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim…
Cellera d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació El poble d’Espirà de Conflent es troba a l’extrem d’un serrat dels darrers contraforts del massís del Canigó, a la dreta de la vall de la Tet, al Baix Conflent És emplaçat sobre el curs de la riera de Llec, que en aquesta contrada conflueix a l’esquerra del riu de Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 6” N - Long 2° 29’ 59” E Per a arribar-hi cal desviar-se per la carretera D-25, que parteix de la N-116 entre Vinçà i Marquixanes un cop fets 2,5 km es troba a la dreta la carretera D-55 en direcció a Estoer, per la qual, després d’haver fet 1,5 km, s’arriba a Espirà…
Partit Socialista Unificat de Catalunya

Política
Organització política fundada el 1936 a partir de la fusió del Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE, la Unió Socialista de Catalunya i el Partit Català Proletari.
Des de la creació fins a la fi de la dictadura franquista Les primeres converses per a la unificació tingueren lloc al començament del 1935, amb la participació del Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista , Unió Socialista de Catalunya, PCP i la federació catalana del PSOE Federació Socialista Catalana , però hom no arribà a cap acord malgrat els esforços del PCP per a superar tant les reticències entre les organitzacions comunistes i socialistes com l’hostilitat de l’organització comunista oficial contra els dos partits dissidents L’evolució de la Unió Socialista cap a posicions…
Acta del sínode de Toluges, convocat pel bisbe Oliba en representació del bisbe d’Elna, en què es confirma la Pau i Treva
Art romànic
Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina