Situació
Interior de l’església, completament reformada al sector de la capçalera.
ECSA - E. Pablo
Aquesta església és situada al poble de Senan, a la banda nord-oriental del terme, a la capçalera del barranc dels Pous.
Mapa: 33-16(417). Situació: 31TCF404928.
Senan és a uns 8 km del trencall que surt a mà dreta de la carretera N-240 de Montblanc a Lleida, a l’altura de l’Espluga de Francolí. (FEB)
Història
La primera referència d’aquesta església és de l’any 1170, en què Guerau de Granyera, senyor del castell de Senan, i el seu germà Bernat concediren i confirmaren al monestir de Santa Maria de Montserrat l’església de Santa Maria del castell de Senan, que s’havia de bastir, amb les primícies i oblacions i altres drets d’aquesta església. Segons aquest document l’església de Senan esdevindria de patronat del monestir de Montserrat. Hom desconeix en quin moment exacte es construí, tal vegada no fou fins al segle XIII, segons es desprèn de l’actual edifici, que acusa característiques pròpies d’aquesta centúria. De fet, no es comprova que l’església era erigida fins els anys 1279-80, en què apareix en les llistes de parròquies de l’arquebisbat de Tarragona que van satisfer la dècima papal. L’església de Senan consta que hi contribuí amb 30 sous de moneda de Barcelona.
En comprar el monestir de Poblet el castell de Senan a Ripoll l’any 1264, els drets de patronatge de la parròquia de Senan passaren al monestir cistercenc. Això fou motiu de certes diferències entre l’abat de Poblet i l’arquebisbe de Tarragona. El plet que s’inicià durant l’abadiat de Guillem Estanyol, l’any 1264, no es va resoldre fins el 21 de juliol de l’any 1296, amb la signatura per ambdues parts d’una concòrdia per la qual s’establí que l’abat de Poblet podria retenir el dret de patronatge sobre l’església de Senan, reservant-se per a l’arquebisbe tarragoní la jurisdicció espiritual i el dret que damunt d’ella, com una església més dins la diòcesi, li pertocava. En aquest plet van intervenir conciliadorament l’ardiaca tarragoní Gaufred de Cruïlles i l’obrer de la catedral, Ponç de Guàrdia.
L’església de Senan contribuí novament al pagament de la dècima de l’arquebisbat de Tarragona a Roma els anys 1354-55; cada any li pertocà la quantitat de 17 sous i 6 diners. (FEB)
L’edifici de Santa Maria de Senan fou objecte, entre el 1978 i el 1984, de diverses obres de reforma i restauració, realitzades amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, que han deixat a la vista l’estructura romànica que havia quedat amagada a l’interior sota una considerable capa de guix. (CPO)
Església
Planta del temple, que conserva la nau romànica, capçada a llevant per un presbiteri tardà.
F. Español
En el seu origen, al segle XIII, es tractava d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La capçalera original fou enderrocada i en el seu lloc es bastí l’actual, carrada. Els vestigis dels fonaments de l’absis primitiu van ser descoberts l’any 1984 arran de les obres de restauració.
La nau és coberta per una volta de canó seguit que mostra un lleuger apuntament i arrenca d’una imposta que recorre tot el perímetre de la nau. En la construcció de la volta s’emprà un material similar al que apareix en la totalitat de l’edifici. La col·locació dels carreus evidentment és més acurada.
El portal d’accés a l’església s’obre en el mur de ponent. El capi-alçat que mostra s’estructura mitjançant dos arcs en gradació, dels quals el més interior arrenca directament d’una imposta que se situa per sobre d’una columna amb capitell. Una motllura a la manera de guardapols recorre aquest arc externament. Al portal apareixen, doncs, dues columnes amb els seus respectius capitells. Hem d’assenyalar que aquestes peces es van col·locar modernament i fins el 1984 foren de ciment. Ara són de pedra. És poc probable que s’adeqüin a la forma primitiva.
Hi ha dues finestres obertes al mur sud. Són d’arc de mig punt i mostren una doble esqueixada. L’arrodoniment de l’arc de les finestres el configura una llinda rebaixada; els muntants són adovellats.
Els murs originaris s’han conservat en tot el llarg del perímetre de l’estructura, excepte, és clar, a la capçalera. L’aparell és regular i tallat amb escoda. La forma de col·locació és a la manera isòdoma. (FEB)
Portada
Portada de l’església, amb una senzilla decoració escultòrica a les impostes.
ECSA - E. Pablo
A l’església de Santa Maria de Senan, s’hi accedeix a través d’una portada oberta a la façana de ponent de l’edifici. Consta de dos arcs de mig punt en gradació i un guardapols. Es podria dir com a hipòtesi que originàriament els dos arcs es corresponien amb dues columnes disposades a cada banda i separades d’ells a través de la línia d’impostes, tot i que actualment només resta una columna per banda, amb la corresponent base, fust i capitell, que, a més, com ja s’ha dit, foren col·locades fa alguns anys.
La decoració esculpida, molt senzilla, es limita a les impostes. El seu estat de conservació no és gaire bo, a causa de l’erosió que pateix la pedra. A la zona més interna de la imposta esquerra des del punt de vista de l’espectador hi ha una mà; atès que ens sembla distingir el tènar, deduïm que es podria tractar del palmell d’una mà dreta. A continuació, justament a l’angle, trobem un cap vist frontalment. Els trets fisonòmics han estat assenyalats d’una manera molt esquemàtica: mentre que el nas s’ha marcat en relleu, els ulls i la boca ho han estat mitjançant incisió. També els cabells s’han assenyalat a través d’aquest procediment. A cada costat del cap veiem una forma allargassada, que es va eixamplant vers els extrems; sembla tractar-se d’un parell d’ales. Per tant, és força versemblant que estem davant de la representació d’un àngel. Al seu costat hi ha una imatge en un estat de conservació tan deficient que es fa molt difícil esbrinar què representa. Per la seva forma intuïm que es pot tractar, potser, d’un peix dirigit vers l’àngel. A la zona més interna de la imposta de l’altre costat, trobem una pinya i, més cap enfora, una punta de diamant.
Aquestes escultures, de factura molt barroera, estan col·locades d’una manera isolada, sense relació entre elles. Cronològicament, cal datar la portada i la decoració escultòrica que conté que, com hem vist, és molt escassa, dins de la segona meitat del segle XIII. (FJRR)
Escultura
A la localitat de Senan es localitzen dues esteles funeràries de tipus discoidal. La primera tan sols conserva el disc, aprofitat en una font pública. Té un diàmetre de 40 cm i és decorada amb una mena de crismó o creu de sis braços (Menchón, 1990, pàg. 155-176). L’altra peça té una tipologia similar i es troba encastada dalt d’un mur proper a l’església. Ambdues poden datar-se dins el període medieval. (JJMB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 153 i 159
- Trenchs, 1974, pàgs. 13-64
- Altisent, 1981b, III, pàgs. 155-196
- Liaño, 1983, vol. III, pàgs. 62-63
- Español, 1991, pàgs. 321-328
- Altisent 1993, vol. I, doc. 371, pàg. 282.
Bibliografia sobre la portada
- Palau, 1912, pàg. 201; 1932, pàg. 139
- Buron, 1980, pàg. 170
- Liaño, 1983, vol. III, pàg. 62 i làms. 33-34
- Gavín, 1984, vol. 16, pàg. 72
- Español, 1991, pàgs. 327 i 328, fig. pàg. 325 i làm. entre pàgs. 224 i 225.