Resultats de la cerca
Es mostren 722 resultats
La Costa Brava meridional
La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…
imatge submarina

Susi Navarro, fotògrafa submarina que ha format part de la selecció catalana d’imatge submarina
FECDAS / Àlex Terricabris
Fotografia
Cinematografia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que inclou les modalitats de fotografia i vídeo submarí.
La fotografia submarina o fotosub consisteix a fotografiar el desenvolupament complet o parcial d’una immersió Es realitzen proves d’ambient, de fauna i de macrofotografia El vídeo submarí o videosub consisteix en la realització d’un audiovisual a través d’imatges de vídeo capturades durant una immersió També existeix l’especialitat de fotografia submarina en apnea, que es basa a fotografiar tantes espècies de peixos com sigui possible a pulmó lliure en un temps determinat El pioner de la fotografia subaquàtica fou el naturalista francès Louis Boutan al final del segle XIX, tot i que el 1856…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
pla de Grau
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat de Mar, Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i Blanes (Selva), regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda dit també les Sorres , entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna
comtat de Villamonte
Història
Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume.
Morí sense fills, i feu hereva Antònia de Bellvís Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar
Ciutadella
Vista aèria de Ciutadella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca que comprèn l’extrem occidental de l’illa.
Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat…
Cruïlles
Castell dels Cruïlles, a Peratallada
© Fototeca.cat
Llinatge de l’estament noble del Principat de Catalunya, que prengué el nom del seu domini originari de Cruïlles (Baix Empordà).
Els Cruïlles línies troncal i de Rupit © Fototecacat El primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom fou Humbert de Cruïlles 1136 tanmateix, sembla que en poden ésser considerats antecessors directes un Gilabert I, que testà el 1035, el seu fill Jofre I o Gaufred , que vivia entre el 1035 i el 1062, Jofre II, que anà amb Ramon Berenguer III a Mallorca 1114, i Guerau 1125, potser pare d’Humbert de Cruïlles El fill d’aquest darrer, Gilabert II de Cruïlles , sembla que anà a l’expedició d’Almeria 1147 Seguiren els seus fills…
Lluís Salvador d’Habsburg Lorena
Historiografia catalana
Investigador i erudit, autor de nombrosos estudis sobre les Balears, arxiduc d’Àustria.
Vida i obra Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antònia de Nàpols-Sicília, el 1857 la família fou expulsada de Florència Estudià ciències naturals i també llengües clàssiques, així com l’anglès, el francès, el txec, l’hongarès, l’alemany, l’àrab i el castellà L’any 1867, d’incògnit i amb el nom de Ludwig, comte de Neudorf, viatjà per primera vegada a Mallorca amb la intenció d’escriure un llibre sobre els escarabats En aquesta primera visita, que durà tres mesos, començà a redactar els llibres sobre Eivissa i Formentera i sobre Menorca, inclosos més tard en la seva obra cabdal, Die…
Castell de Pollestres
Art romànic
Situació Portal del recinte del castell, obert a migdia, que dona accés a la plaça de l’església ECSA - JL Valls Les restes del castell i les muralles de Pollestres són situades al centre del poble, prop de l’església parroquial de Sant Martí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 22,2” N - Long 2° 47’ 43,8” E El poble de Pollestres és 7,5 km al sud-oest de Perpinyà per la N-9 PP Història La primera notícia històrica de Pollestres apareix en un precepte de Lluís el Tartamut del 8 de gener de 878 a favor de l’abadia d’Arles, en què confirmava a aquest monestir la possessió del territori de…
Els canyons submarins
Consideracions generals Elements principals d’un canyó submarí D Amblàs i M Canals Lluny de ser monòton, com hom creia fins fa unes dècades, el relleu submarí és tan o més accidentat que el terrestre Així, al fons del mar hi ha grans serralades i fondalades, i també muntanyes aïllades i valls de dimensions iguals o superiors a les principals valls de les terres emergides De valls submarines, com a terra, n’hi ha de diferents tipus, segons llur gènesi i característiques morfològiques A les latituds altes són comuns els solcs glacials, no només a terra sinó també a mar Davant de les grans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina