Resultats de la cerca

Aprovada el 1401, s’escampà pels Països Baixos i l’Alemanya nord-occidental Els germans de la vida comuna es guanyaven la vida amb la transcripció de llibres litúrgics, bíblics i edificants i volien viure la vida religiosa sense la vinculació dels vots Per això foren perseguits pels mendicants i pel canceller Joan Gerson, el qual intentà d’obtenir-ne la supressió en el concili de Constança Una branca intentà d’obviar a aquestes dificultats, i donà lloc als canonges regulars a Windesheim Tingueren també branca femenina, i entre els seus membres es destacà Gabriel Biel…

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals…

Format a Mallorca i a Madrid Fou director artístic de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre des del 1893, gravador primer del Banc d’Espanya i acadèmic de San Fernando Féu nombroses medalles commemoratives d’efemèrides oficials Guanyà, entre altres premis, dues primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid, amb un gravat de Las lanzas , de Velázquez 1876, i amb un autoretrat del mateix pintor 1901 El seu germà Francesc Maura i Montaner Palma, Mallorca 1857 — 1931 estudià a Mallorca, Madrid i Roma, i pintà temes històrics i anecdòtics També era germà d'd’ Antoni…

Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera Passà a Barcelona després de la presa de Vilafranca de Conflent 1652, i els béns del Rosselló li foren confiscats 1653, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar El 1674 comandà un cos de tropes, a les ordres del lloctinent de Catalunya, duc de San Germano, i participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent Fou general d’artilleria i cavaller de l’orde d’Alcántara Pledejà la baronia de Conat contra Maria Àngela Fontanella d’Alemany i fou baró contestat de Sales i senyor de Saderres, Entreperes i Gitarriu

Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la…

Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada

Es formà musicalment a París, on debutà el 1936 amb el Rèquiem de G Verdi Dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional Gabriel Fauré i s’especialitzà en l’obra d’aquest compo sitor, que cantà amb gran èxit arreu de França, Holanda i els Estats Units També s’especialitzà en la música francesa contemporània, especialment d’A Honegger, de qui el 1942 estrenà el cicle Saluste du Bartas , que el compositor li dedicà Exercí una intensa tasca docent des de l’Escola Normal de Música de París i fundà el concurs internacional d’interpretació i acompanyament que duu el seu nom

Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots

La societat es constituí al setembre del 1856 i es liquidà al final del 1859 o començament del 1860 Tenia un capital desemborsat prou important 900 000 duros —4,5 milions de pessetes— Balanç el 30 de juny de 1859 en milers de pessetes Va invertir en una companyia d’assegurances —La Garantia— i en el ferrocarril de Barcelona a França Va prendre part, també, en dos projectes sense futur immediat el canal de l’Albufera i el de Tamarit —futur canal de Catalunya i Aragó— vegeu Gabriel Tortella, Ensayos sobre la economía española a mediados del siglo XIX, pàg 79

Data 2 de desembre de 1485 Gabriel Cardona, doctor en teologia i beneficiat del monestir de Montsió de monges dominiques de Barcelona, i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, acorden la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra, sota certs pactes Capítols de concòrdia i d’avinença fets i signats per i entre el reverend senyor en Gabriel Cardona, prevere beneficiat a l’església del monestir de germanes predicadores de Barcelona, d’una banda i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, de l’altra, etc* Estan en cèdula…