Resultats de la cerca

Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos estudis sobre la forma i la percepció poètiques 1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998, Un segle de lectura 2002, premi Josep Vallverdú 2001, El poeta sense qualitats 2004, premi Rovira i Virgili 2003, La crítica de Gabriel Ferrater 2004, Modernitat del món fungible 2006,  L’art imaginatiu Les idees estètiques de Gabriel Ferrater 2007, premi IEC-Josep Carner 2004, Poètica de l’exili 2011, Els cants de l’èxode Figuració poètica de…

Instruït en el cant per la seva mare, de jove liderà el grup Super Étoile de Dakar, amb el qual actuà a Europa el 1984 i popularitzà el mbalax, estil musical del qual N'Dour és pioner i que barreja ritmes africans i caribenys amb música pop La seva obra cridà l’atenció de Paul Simon i Peter Gabriel, amb els quals collaborà La participació de N'Dour en la gira mundial organitzada per Amnistia Internacional a favor dels drets humans que arribà al Camp Nou de Barcelona el 10 de setembre de 1988, amb Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman i El Último de la Fila el feu popular en…

Data 2 de desembre de 1485 Gabriel Cardona, doctor en teologia i beneficiat del monestir de Montsió de monges dominiques de Barcelona, i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, acorden la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra, sota certs pactes Capítols de concòrdia i d’avinença fets i signats per i entre el reverend senyor en Gabriel Cardona, prevere beneficiat a l’església del monestir de germanes predicadores de Barcelona, d’una banda i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, de l’altra, etc* Estan en cèdula…

Es formà musicalment a París, on debutà el 1936 amb el Rèquiem de G Verdi Dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional Gabriel Fauré i s’especialitzà en l’obra d’aquest compo sitor, que cantà amb gran èxit arreu de França, Holanda i els Estats Units També s’especialitzà en la música francesa contemporània, especialment d’A Honegger, de qui el 1942 estrenà el cicle Saluste du Bartas , que el compositor li dedicà Exercí una intensa tasca docent des de l’Escola Normal de Música de París i fundà el concurs internacional d’interpretació i acompanyament que duu el seu nom

En la darrera sessió de l’actual legislatura, el Parlament balear aprova la Llei que fixa les directrius d’ordenació territorial, amb els vots a favor del PP i l’oposició de la resta de grups de la cambra, és a dir, PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca, Esquerra Unida i Unió Mallorquina La Llei, que permet per als propers 10 anys un creixement urbanístic del 12% a Menorca i del 10% a Mallorca i Eivissa, és la norma més important aprovada en tota la legislatura, i la que va originar la marxa del PP de l’expresident Gabriel Cañellas

Aprovada el 1401, s’escampà pels Països Baixos i l’Alemanya nord-occidental Els germans de la vida comuna es guanyaven la vida amb la transcripció de llibres litúrgics, bíblics i edificants i volien viure la vida religiosa sense la vinculació dels vots Per això foren perseguits pels mendicants i pel canceller Joan Gerson, el qual intentà d’obtenir-ne la supressió en el concili de Constança Una branca intentà d’obviar a aquestes dificultats, i donà lloc als canonges regulars a Windesheim Tingueren també branca femenina, i entre els seus membres es destacà Gabriel Biel…

Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la…

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals…

Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots

Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera Passà a Barcelona després de la presa de Vilafranca de Conflent 1652, i els béns del Rosselló li foren confiscats 1653, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar El 1674 comandà un cos de tropes, a les ordres del lloctinent de Catalunya, duc de San Germano, i participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent Fou general d’artilleria i cavaller de l’orde d’Alcántara Pledejà la baronia de Conat contra Maria Àngela Fontanella d’Alemany i fou baró contestat de Sales i senyor de Saderres, Entreperes i Gitarriu