Resultats de la cerca

No queda cap rastre aparent d’aquesta església, esmentada des del 982 i que encara existia al segle XVII El lloc de Bigaranes era situat al nord-oest del poble de Santa Maria, en uns terrenys avui dedicats a la vinya Era una església que depenia del monestir de Sant Pere de Rodes L’any 982 un precepte del rei Lotari confirmava a l’esmentat monestir la possessió d’un alou a Bigaranas amb l’església de Sant Andreu Als segles XI i XII, Sant Miquel de Cuixà també havia adquirit uns alous a Bigaranes

Tractava aspectes diversos de la navegació i dels esports nàutics Incloïa articles de divulgació de nàutica, història, meteorologia, reglament i origen dels esports nàutics a Catalunya De periodicitat mensual al principi, passà a bimestral i cessà el 1955

El dramaturg Àngel Guimerà estrena al Teatre Romea Mar i cel , que inicia la seva etapa de plenitud literària

Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

Situació Les restes d’una antiga edificació al costat del Salt del Moro i sota la Roca del Llamp es troben al caire d’un alt cingle i de l’aflorament de llicorella dit les Roques del Duc, en un petit replà de l’abrupte vessant vers el sud-est del castell de Sant Salvador de Verdera, a llevant de les Palomeres i de la tartera dels Tres Pedregats, damunt l’estret fondal del torrent del Salt del Moro Les ruïnes són situades a un nivell més baix que l’antic camí ramader dit Camí dels Bous, que ressegueix, molt amunt, l’eix de la serra de Rodes, des del coll de la Vinya Vella del pla d’Està, fins…

La mar antàrtica no tan pletórica com s’havia cregut La recerca sobre la composició dels microorganismes del plàncton antàrtic es pot dir que va començar a mitjan segle XIX amb les observacions de Christian Gotfried Ehrenberg 1795-1876 i Joseph Dalton Hooker 1817-1911 sobre les diatomees recollides durant l’expedició de l’“Erebus” i el “Terror” 1839-43, sota el comandament de James C Ross 1800-62, en la qual Hooker va participar com a naturalista Entre aquells anys i el principi del segle XX, diverses expedicions van recollir mostres de fitoplàncton En general, però, s’…

Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que…

Situació Campanar romànic, molt restaurat, de l’esqlésia parroquial primitiva del terme de Lloret J Recarens L’església és situada al punt quilomètric 11,25 de la carretera GE-680, de Vidreres a Lloret de Mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG859186 JRR Història L’església de la Mare de Déu de les Alegries o Sant Romà de Lloret correspon a una de les dues que són documentades l’any 1079 —l’altra era la de Sant Joan—, en ésser consagrada pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya En estendre’s la vila de Lloret cap a la zona litoral, l’església anava quedant cada cop més apartada…

Situació Les ruïnes d’aquesta capella són situades a la banda de llevant del cim on es troba el castell, i en bona part fora del seu recinte murat Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 CMR-EJC Història Aquesta capella, amb la titularitat típica d’una ca-pella castellera, té una història que es confon amb la del castell Existia certament al segle XII, i va perdre importància i va deixar de tenir culte, a l’igual que el castell, al segle XV Les escasses notícies que se’n coneixen provenen de llegats piadosos APF Església Si s’ha de jutjar pels vestigis conservats, sembla que havia estat un edifici…