Resultats de la cerca

La seva obra, de primer dins l’estil internacional Museum of Modern Art, Nova York, 1939, a partir del 1950 s’orientà cap al neobarroc, del qual fou el màxim representant als EUA Es féu remarcar per les parets d’abric perforades, comparables a reixes o gelosies altes com la façana pavelló circular dels EUA a l’Exposició de Brusselles, 1958 ambaixada dels EUA a Nova Delhi, 1958 estació de servei de l’aeroport d’Idlewild a Nova York, 1960 Algunes obres tenen reminiscències d’estil venecià Gallery of Modern Art, al Columbus Circle de Nova York, 1960 En el gratacel de la General…

De tradició romànica, consta d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats A la façana de migjorn s’obre una finestra d’una sola esqueixada L’any 1983 s’hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l’alçada d’un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s’obrí una nova porta al mur de ponent Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a la fi del…

Situació Edifici medieval ampliat amb una nova construcció vers la part nord i ornat amb finestrals gòtics J Bolòs Aquesta casa forta és situada en un indret lleugerament prominent, en l’actualitat al centre del veïnat de la Farrés Mapa L38-12295 Situació 31TDG819668 Podem anar a la Farrés per una carretera des de Fontcoberta, o bé des de la carretera que va de Banyoles a Esponellà JBM Història Segons una notícia de Lluís G Constans hi ha diversos esments de la família de la Farrés que a l’edat mitjana rebia el nom de Savarrés d’ençà del segle XII Així, segons aquest autor, sembla que hi ha…

Situació Escassos vestigis d’un habitatge medieval situat prop del Coll Roig, al camí que mena a la mola de Colldejou ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge pagès situat entremig d’un bosc d’alzines, prop del Coll Roig que separa el terme de Colldejou del de la Torre de Fontaubella, a la comarca del Priorat Són edificades a la falda de la mola de Colldejou Mapa 33-18472 Situació 31TCF223537 Si agafem el camí que des del Coll Roig porta a la mola, havent deixat el trencall que mena al poble de Colldejou, dins d’un bosquet d’alzines trobarem les restes d’un habitatge, a totes dues bandes del camí…

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha de continuar…

La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o…

Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i costejava després l’estret congost dit dels Graus La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols , al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola o Serola, tancant el camí a l’W, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols però dels castells de…

S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de la seva…

Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra…

Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el 1981, prosseguí…