Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
Conjunt monetari de la vil·la dels Munts (Altafulla)
Entre el mes de novembre del 1995 i la tardor del 1996 es dugueren a terme al jaciment de la villa dels Munts Altafulla, Tarragonès un seguit d’intervencions arqueològiques, a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Els treballs foren dirigits per E Ramon, F Tarrats i JM Macias En el decurs d’aquestes excavacions, a la zona central de la villa, hom localitzà, a la porta de comunicació entre dues estances, un tresoret Es van trobar les restes molt malmeses d’un individu adult esteses sobre el paviment existent entre les esmentades estances, en una postura…
Els drets humans
Aquests mapes mostren una distribució per estats dels anys en què s’han anat acceptant sis dels dotze Instruments Internacionals dels Drets Humans, amb data 10 de gener de 2003 Tot i que l’anàlisi pot ser més complexa, es pot veure el procés pel qual estats amb diverses cultures i creences han acceptat els diferents instruments d’aplicació dels drets humans D’ençà de la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948, existeix el problema de com comptabilitzar-ne el reconeixement i l’aplicació universals, tenint en compte les diferents maneres d’entendre la dignitat…
Els condrictis holocèfals: quimera
Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
Xarxet marbrenc
El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…
Sargantana àgil
Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…
Llangardaix ocel·lat
Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…
Hematopoesi (formació de la sang)
Anatomia humana
L’ hematopoesi és el procés de formació de les diverses cèllules sanguínies Aquest procés es duu a terme sobretot en la medulla òssia, on es localitzen unes cèllules precursores de totes les cèllules sanguínies anomenades cèllules mare pluripotencials Les cèllules mare pluripotencials, a més de multiplicar-se elles mateixes, originen les cèllules mare monopotencials , que estan preparades per a generar concretament un tipus de cèllules sanguínies Cada tipus de cèllula experimenta un procés determinat fins atènyer la cèllula madura que circula per la sang El procés de formació de glòbuls…
Els insectes i la regulació dels ecosistemes humanitzats
Són molt nombrosos els elements que intervenen en la constitució i en la regulació dels ecosistemes intervinguts per l’home Entre aquests elements, els insectes ocupen una plaça no negligible, però això no fóra motiu suficient per a dedicar una atenció especial al tema, si no fos que, sovint, la baula entomològica no és curtcircuitable la seva desaparició, o exaltació, altera el sistema fins a fer-lo simplement inviable o teratològic En els ecosistemes humanitzats, en efecte, solen ésser els insectes l’element regulador, o descompensador, més típic, de manera que llur absència aboleix la…
vaca serrana

vaca serrana
sarah faulwetter (CC BY-NC-SA 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, que pot atènyer uns 25 cm, de color groguenc, sobre el qual es destaquen bandes transversals més fosques, algunes de les quals bifurcades, amb una taca blava o violeta al ventre (l’adult) i amb nombroses línies retortes al cap.
Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina