Resultats de la cerca

Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…

Situació Dos aspectes de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Fost, incendiada i destruïda el 1936, on és visible l’obertura d’un absis de l’extrem de tramuntana de la nau M D Filgueira Les restes del que fou l’antiga parròquia de Sant Fost, també anomenada “la Vella”, es troben situades al costat sud-oest de la població Més al mig de la vila hi ha la nova església parroquial, iniciada després del 1939 i acabada l’any 1978, que rebé el mateix nom Mapa L37-15393 Situació 31TDF359961 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Mollet del Vallès en direcció a Badalona Una vegada situats…

Situació Vista aèria del turó de Grialó amb les restes del castell i de l’església, separats per una torre d’alta tensió que en desfigura el conjunt ECSA - M Catalán Castell situat al cim d’un petit turó, a l’extrem de l’altiplà de la Força S’albira, a sota, el poblet de Colldelrat i una bona panoràmica sobre la vall del Segre Al costat del castell hi ha l’església de Sant Miquel de Grialó i una torre d’alta tensió, que desfigura el conjunt Mapa 33-13328 Situació 31TCG430407 Des de la carretera que uneix Ponts amb Artesa de Segre C-1 313, hem d’agafar per la dreta la pista que va al poblet de…

Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i construir-hi…

En el domini marí hi ha molts casos de desastres naturals que no passen de manera cíclica, sinó que no se sap ben bé quin mecanisme els desencadena ciclons tropicals que arranen poblacions costaneres, davallades catastròfiques en les explotacions pesqueres, etc Pocs d’aquests fenòmens, potser per la seva regularitat dins de la impredicibilitat, resulten tan fascinants com el que es produeix de tant en tant a les costes peruanes, allà on normalment afloren les aigües fredes i carregades de nutrients del corrent de Humboldt pluges torrencials, minva de la pesca, desgavell en la vida de pagesos…

L’ovella negra de la família viu a les Galápagos Confortablement installat en aigües tropicals que mai no baixen dels 15°C i que sovint superen els 25, Spheniscus mendiculus és un pingüí equatorial amant dels climes càlids Però és l’excepció, perquè als pingüins, en general, els agrada el fred Contràriament a la majoria dels altres animals, en efecte, llur nombre augmenta en direcció al pol Als antípodes climàtics del pingüí de les Galápagos, una altra espècie notable, l’enorme pingüí emperador Aptenodytes forsteri , fins i tot tria les latituds més australs, en ple continent antàrtic —el…

Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…

Situació Fragments de mur que hom pot veure encara a la part de llevant de la mota J Bolòs Restes de l’antic castell de Creixenturri situades al cim d’un turonet que s’alça al vessant solell que hi ha al nord del santuari del Remei Mapa 256M781 Situació 31TDG482811 Des de la carretera que va de Ripoll a Camprodon, poc després de deixar endarrere el veïnat de la Ral, al segon petit revolt, cal agafar una pista que surt a mà dreta i porta al santuari del Remei Les runes del castell són situades, aproximadament, 1 km al nord això no obstant, convé de fer una mica de volta vers l’est…

Situació Vista del carrer de la Closa amb el portal i la muralla que encerclava la vila medieval ECSA - J Bolòs Vila situada al pla, a la riba dreta de la riera de Montbrió S’hi concentrava bona part de la població del terme Mapa 33-18472 Situació 31TCF325542 A Montbrió del Camp, s’hi arriba per la carretera local T-310 que arrenca de Reus i passa per Riudoms JBM Història La referència més antiga sobre Montbrió del Camp se situa entre el 1164 i el 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló donà a Guillem de Jorba el lloc de Montbrió perquè hi bastís un castell D’aquest castell no en sabem la…

Situació Detall d’una de les torres que defensaven un dels principals portals de la vila ECSA - J Bolòs La vila de Salàs és situada a 576 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Fontfreda, que vessa les seves aigües al pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG294756 S’hi accedeix per un trencall a mà esquerra de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, abans d’arribar al quilòmetre 84 Es conserva una bona part del recinte fortificat que envolta la població, amb els portals i les torres circulars al llarg de la muralla PBM Història La història de la vila de Salàs és indissociable de…