Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
si d’Abraham
Bíblia
Expressió bíblica de la felicitat dels justs com a recompensa a l’altra vida, provinent del costum, en els banquets orientals, de col·locar l’invitat d’honor en el coixí de la dreta de l’amfitrió talment que podia ‘‘inclinar-se sobre el seu si’’.
La teologia tardana l’identifica amb els llimbs
Costanzo Festa
Música
Cantant i compositor italià.
Vida Les dades del seu naixement són confuses Possiblement nasqué en algun lloc de la regió de la Toscana Algunes evidències en les seves obres i la presència d’H Isaac a Florència des del 1484 fan pensar que potser aquest fou el seu mestre Entre el 1510 i el 1517 estigué prop de Nàpols al servei de Constance d’Avalos, duquesa de Francavilla, com a mestre de música dels seus fills També passà algun temps a la cort francesa, on conegué Jean Mouton Després es dirigí a Roma i cap al mes d’octubre del 1517 entrà a formar part de la capella pontifícia com a cantant, la qual no abandonà fins a la…
música de les Canàries
Música
Música desenvolupada a les Canàries.
Música culta Vegeu Espanya Música popular Les Canàries, per la seva situació geogràfica, han estat sotmeses a influències culturals de natura força diversa Així, el seu repertori musical i coreogràfic es nodreix, bàsicament, d’elements propis de tres tradicions diferents la prehispànica, és a dir dels indígenes anomenats guanches , la ibèrica i l’americana Cançons A les Canàries es troben interessants romanalles de l’antiga cançó espanyola, especialment del romancer, cosa molt visible, per exemple, a l’illa de Gomera Els romanços conservats presenten molt sovint trets arcaics Les cançons de…
pelegrinatge
Religió
Pràctica devocional consistent a visitar col·lectivament o individualment un santuari per acomplir-hi actes especials de religió: devoció, penitència, vot, etc.
Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el mazdeisme, que conceben la…
oratori
oratori Programa de l’audició de la Passió segons Sant Mateu (1921), de Johann Sebastian Bach, per l’Orfeó Català
© Fototeca.cat
Música
Drama musical de tema religiós.
Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori romà de Santa…
valencià
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat al País Valencià; català meridional.
La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de qualsevol altre lloc…
corona
Corona de Sant Eduard amb què fou coronat Carles II (1661) i usada en les coronacions reials angleses
© Fototeca.cat
Art
Història
Cèrcol de metall adornat de florons, pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…
Universitat de València
Claustre de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de València.
L’ensenyament universitari fou establert a València, després de diverses temptatives, el 1499 A instàncies dels jurats i de l’arquebisbe Pere Lluís Borja, Alexandre VI atorgà la butlla de fundació al gener del 1501, i al febrer del 1502 un privilegi de Ferran II confirmava la seva fundació La ciutat era patrona de la universitat, nomenava el rector i els catedràtics i aprovava disposicions per al seu funcionament Suspengué les seves activitats entre el 1522 i el 1523, a causa de la guerra de les Germanies El 1525 fou nomenat rector vitalici JSalaia, que dominà les escoles fins a la seva mort…
Sant Sebastià de Font-rabiosa
Situació Edifici molt transformat l’any 1712 però que conserva encara la seva tipologia romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sebastià és situada a l’entrada del petit nucli de Font-rabiosa, prop del torrent dels Escugots, vora la plana de l’Aude Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′10″ N - Long 2° 5′57″ E Per a arribar-hi, partint de Formiguera, s’ha d’agafar la carretera D-118 en direcció nord, i poc abans d’arribar al terme de Puigbalador cal desviar-se a l’esquerra per la carretera D-32b, que al cap de pocs quilòmetres arriba a Font-rabiosa MLIR Història Una de les primeres…
Sitges alt-medievals del carrer de la Rectoria (Terrassa)
Art romànic
Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina