Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
Més enllà de la modernitat
Sense por de sorprendre voldria afirmar, per introduir aquest text, que la cultura artística de la darreria del segle XX potser no existiria sense comunicació i mediatització O, més ben dit, que sense aquesta materialització de cara al públic la cultura artística potser només seria un residu destinat al plaer individual i solitari d’una elit introvertida i poc oberta al món de la vida de cada dia Ens agradi o no, avui, a un director de museu, d’art o de qualsevol altra cosa, sobretot als Estats Units, se li exiigeix molt més de generar recursos econòmics i mediàtics que no pas de…
lingua franca
Lingüística i sociolingüística
Llengua composta d’elements del castellà, el català, l’italià, el francès, el grec, l’àrab i el turc, usada fins a la darreria del s XIX als ports mediterranis amb una finalitat bàsicament comercial.
En resten romanalles en els parlars del nord d’Àfrica i a les costes orientals de la Mediterrània
batalla d’Orpesa
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Orpesa (Plana Alta), a la darreria de juny del 1521, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers
, i les del duc de Sogorb.
Aquest esclafà els agermanats, molts dels quals s’ofegaren a les séquies i a la mar Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard
literatura serbocroata
Literatura
Literatura conreada en serbocroat.
La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes A l’edat mitjana i més tard, fins a la darreria…
La Joeria de Sant Gregori
Art romànic
Situació L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny Mapa L38-13333 Situació 31TDG817490 S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas MLIR Història Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe de Girona,…
Sant Julià el Vell (Mosset)
Art romànic
Situació Primitiva parròquia de Mosset, de la qual només resta pràcticament una part de l’absis i un sector del mur meridional ECSA - A Roura Les ruïnes de l’antiga església parroquial del primitiu poble de Mosset són situades a la dreta de la Castellana, uns 2 km abans d’arribar a l’actual població de Mosset, just davant de Santa Maria de Corbiac Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 34” N - Long 2° 21’ 51” E Per a arribar-hi des de Prada, cal agafar la carretera D-14 en direcció a Mosset Després d’haver fet 1, 5 km un cop passat el poble de Campome, hom veu ja les ruïnes a l’esquerra de la…
Sant Iscle i Santa Victòria (Sabadell)
Art romànic
Situació L’antiga ermita de Sant Iscle i de Santa Victòria forma part, actualment, de les dependències de l’ermità del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell És situada dalt la carena de la serra anomenada, precisament, de Sant Iscle o de la Salut, que es troba al marge esquerre del riu Ripoll, al nord-est del nucli urbà de la ciutat de Sabadell, a una altitud de 227 m Al subsol es localitzà un paviment d’època romana i encara avui, davant l’antiga ermita, afloren restes de construccions d’aquesta època Hom té el convenciment que aquí hi hagué la mansió d’Arraona, pel costat de la…
Arxiu Municipal de Castelló
Historiografia catalana
Institució que recull la documentació generada pel municipi de Castelló de la Plana al llarg de la seva història.
Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…
cooperativa
Economia
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.
El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina