Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Castell de Puig-alder (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos castellos…
Pigre gris
Als Països Catalans és un migrador regular, però en un petit nombre, a la costa, i manquen les observacions per a tot el rerepaís A l’hivern és molt escàs i irregular, fora del delta de l’Ebre Els ocells d’aquesta espècie s’observen durant tot l’any al territori estudiat, car els ocells immaturs no reproductors no viatgen a les zones àrtiques on nien, sinó que romanen als quarters hivernals, per la qual cosa, almenys al delta de l’Ebre, s’observa regularment cada any un petit nombre d’ocells estiuejants Els primers ocells en migració postnupcial comencen a arribar a les nostres costes a…
Romà Escalas i Llimona
Música
Flautista i musicòleg.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…
,
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles…
Agronomia 2017
Agronomia
Canvi climàtic i agricultura a Catalunya L’any 2017 es va publicar el resum executiu del tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya TICCC, en què s’indica que en els pròxims decennis, a Catalunya, la temperatura mitjana molt probablement segui-rà augmentant, disminuirà lleugerament la pluja anual –encara que s’incrementaran els episodis de pluja intensa– i augmentarà el nombre i la durada de les sequeres, entre d’altres Atès aquest escenari, un dels principals reptes dels ecosistemes agraris de Catalunya serà la millora de la productivitat de l’aigua Tant en secà com en regadiu, per a…
Menàrguens

Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…
aigua dura
Farmàcia
Química
Denominació tècnica d’una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants (per exemple, de l’ordre de 50 mg/l o més) d’ions Ca 2 +
o Mg g +
.
Qualsevol altre ió de metall pesant present contribueix també a la duresa Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d’escuma La duresa d’una aigua es mesura pel mètode clàssic de la hidrotimetria, o, més modernament, per complexometria amb EDTA
ancil
Malacologia
Gènere de mol·luscs d’aigua dolça de la subclasse dels pulmonats, de conquilla molt fina, semblants a la pegellida, que viuen fixats a les roques, preferentment a les aigües corrents.
La vida en aigües i riberes als deserts i subdeserts càlids
Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina