Resultats de la cerca

Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…

Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Ègara El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual com a primer bisbe d’aquesta seu vers el 464 fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Ègara Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi 516-27, passà també a Barcelona, on és testimoniat el 540 Durant el període visigòtic hom coneix els noms d’uns altres sis bisbes d’Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Ègara Després de…

Al principi fou una literatura eclesiàstica compresa dins la tradició historiogràfica búlgara Al s XVIII sorgiren els primers intents de creació d’una obra pròpia arran de les traduccions d’obres de l’escriptor grec Damáskinos l’Estudita, conegudes amb el nom de damaskini A la primera meitat del s XIX, parallela a l’aparició d’una burgesia macedònia, es produí una florida de la literatura Teodosij Sinaitski creà, a Tessalònica, el 1838, una impremta dedicada a la producció de llibres eslavomacedònics, i entre els diversos escriptors hom troba els monjos Joakim Krčovski i Kiril Pejčinovik…

Fou un fruit precoç del moviment litúrgic belga creat per Lambert Beaduin i constituí un fenomen històric important per a Catalunya per la seva envergadura i per les conseqüències que tingué en la vida espiritual —no solament religiosa— del país Presidit pel nunci Francesco Ragonesi i per tots els bisbes de les diòcesis catalanes, que hi feren homilies i conferències, tingué com a secretari i principal animador Lluís Carreras Hi assistiren més de dos mil congressistes de tots els Països Catalans Els temes generals foren dedicats en bona part a la missa Les sessions d’estudi foren dividides en…

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1993 i llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 1984 Fou ordenat prevere el 1986, i nomenat director del departament de mitjans de comunicació social de l’arquebisbat de Barcelona Degà president de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia, integrada en la Universitat Ramon Llull  1998-2005, i novament a partir del 2012, d’on fou cap del Departament d’Humanitats 2008-11, és professor titular des del 2006 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna Collabora habitualment en diversos mitjans…

Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos llibres i…

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi havia 154…

Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els clergues en…

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A causa de la…