Resultats de la cerca
Es mostren 1400 resultats
Abbas Kiarostami
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992, Zire darakhatan zeyton ‘A través de les…
Francesc Santponç i Roca

Francesc Santponç i Roca
© Fototeca.cat
Metge i inventor.
Estudià a Cervera i es doctorà a Osca Amplià estudis de física a l’estranger El 1786 guanyà un premi de la Société Royale de Médecine de París i aquell mateix any ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou revisor de la secció d’estàtica 1791-98, que dirigí del 1799 al 1805 i el 1815, i director de la secció de matemàtiques i mecànica 1816-20 També fou membre i secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona, i en fou vicepresident des del 1804 Collaborà amb Francesc Salvà i Campillo en l’experimentació de màquines noves i en la creació d’alguns invents El…
Gregori López i Raimundo

Gregori López i Raimundo
© UPC
Política
Polític.
Resident a Barcelona des del 1931, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes 1934 amb el seu germà Antoni president del sindicat de Banca de la UGT, i el 1936 s’integrà en les JSU i en el PSUC Comissari polític al front d’Aragó durant la guerra, de 1936-39, s’exilià aquest any El 1947 tornà illegalment al Principat i treballà en la reorganització del partit Empresonat 1951-54 i expulsat del país, el 1956 fou nomenat màxim responsable del PSUC a l’interior i des del 1960 alternà l’activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l’estranger Fou secretari general 1965-77 i…
Louis Isadore Kahn
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista estonià, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…
Ferran Soriano i Rivero
Ferran Soriano i Rivero
© Arxiu F. Soriano
Escultura
Literatura catalana
Escultor.
S’inicià de jove en el modelatge de l’acer, i aviat incorporà aquest material a l’expressió artística Es formà a París 1974 i a Roma 1975 en la tècnica de l’escultura, i amb el gravador Josep Badia en la tècnica del gravat Installat des de fa cinquanta anys a l’Hospitalet de Llobregat, té, des de fa més de trenta, estudi a Sant Boi de Llobregat La seva obra, de caràcter simbolista, es troba situada en espais públics de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat amb cinc obres escultòriques seves, entre les quals hi ha la cèlebre Vol de coloms , Sant Boi de Llobregat, Begues, Sant Pere de Ribes i…
Georgij Valentinovič Plekhanov
Història
Teòric marxista rus.
Inicià la seva activitat en el populisme el 1875 Deportat a Sibèria, aconseguí d’evadir-se'n i s’establí a Ginebra fins el 1917 A l’exili fundà 1883 el Grup d’Emancipació Obrera basat en el programa de Gotha i el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus POSDR i la Unió de Socialdemòcrates Russos a l’estranger 1894 Marxista convençut, combaté l’anarquisme i defensà la necessitat d’organitzar un poderós partit obrer sota la direcció socialista com a preparació per a la futura revolució Els conflictes doctrinals que sorgiren a partir de la fundació, juntament amb Lenin, de l’Iskra i de la…
Richard Ford
Literatura
Escriptor nord-americà.
Graduat per les universitats de Michigan 1966 i Califòrnia 1970, en la seva joventut es guanyà la vida amb oficis diversos S’inicià amb narracions que publicà en revistes fins a mitjan anys setanta, que es dedicà amb preferència a la novella i als reculls de contes També fou periodista esportiu els anys vuitanta i professor en diverses universitats, entre d’altres, les de Princeton 1980-81 i Harvard 1994 Ha publicat les novelles A Piece of my Heart 1976, The Ultimate Good Luck 1981, The Sportswriter 1986, Wildlife 1990, Independence Day 1995, premis Pulitzer i Faulkner, Lay of the Land 2006…
La indústria del calçat a Mallorca
Fent sabates per a Cuba, sd AB La fabricació de calçat de pell ha estat un sector clau del procés d’industrialització de Mallorca Aquest sector, malgrat els alts baixos que patí, es consolidà durant el primer terç del segle XX S’ha d’indicar que, el 1900, només representava el 3,71% de la contribució industrial a les Balears, mentre que el 1938, en una conjuntura excepcional com fou la Guerra Civil representava el 40,89% del valor de la producció fabril A més, s’ha de tenir en compte que el comerç exterior tenia una importància clau per al sector del calçat La indústria sabatera mallorquina…
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina