Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Paterna
Ajuntament de Paterna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès a l’esquerra del Túria (límit sud-occidental del terme), al NW de la ciutat de València i enfront del terme de Manises.
El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i en…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
màquina frigorífica
Esquema de funcionament d’una màquina frigorífica de compressió (esquerra) i d’una d’absorció (dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina apta per a produir fred, generalment mitjançant l’evaporació d’un líquid.
Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…
batalla de l’Ebre
Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…
Les arquetes encuirades
Art gòtic
Les arquetes recobertes de pell i amb llandes de ferro forjat repeteixen el sistema constructiu i l’esquema formal dels cofres, com a transposició en petites dimensions del seu repertori tècnic, formal i material Com en el cas dels cofres, són el resultat d’una activa producció del focus barceloní, amb una seqüència cronològica similar Es disposa de notícies sobre “cofrets encuirats” i “cofrets encuirats i barrats”, malgrat que en són escasses les representacions en la pintura del període L’estudi ha permès l’establiment de les tipologies principals de la producció, algunes de les quals…
Almesquera
L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…
majòlica
Art
Nom amb què és coneguda la ceràmica amb reflexos metàl·lics que hom fabricava a Itàlia del s XV al s XVIII, a imitació de la tradició hispanoàrab arribada en aquest país des de Mallorca, del nom llatí de la qual, Maiorica, derivà el nom italià.
Segons alguns estudiosos del tema, això no pressuposa que les peces exportades des de Mallorca fossin fabricades a l’illa Centres importants de producció de majòlica foren les ciutats de Faenza, Deruta, Urbino, Caffagiolo, Pesaro, Siena, etc Hom en conserva interessants peces al Musée du Louvre i al Musée des Thermes et de l’Hôtel de Cluny, a París, al Victoria and Albert Museum, a Londres, i a nombrosos museus de ciutats italianes
L'elaboració dels metalls
Metalls i metallúrgia Des de fa milers d’anys, l’extracció i l’elaboració dels metalls han estat activitats de gran rellevància per al desenvolupament de les civilitzacions i per a la vida quotidiana de les diferents comunitats Ja ha passat molt de temps des que els éssers humans començaren a recollir certes “pedres lluents” i a escalfar-les al foc per obtenir-ne els metalls que contenien Tot i això, de fet, es pot afirmar que el procediment d’extracció s’ha modificat relativament poc El sector tecnològic que s’encarrega de separar els metalls de les seves menes, com també de les successives…
Maó
Vista del port de Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…
l’Alt Vinalopó
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella-la Manxa i Múrcia.
La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…