Resultats de la cerca

Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs NATO, Pacte de Varsòvia, etc Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes supervisió de treves, operacions de policia, etc Els primers observadors militars foren enviats el…

No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades…

Fill de Sanç III i de Blanca de Navarra Assumí el poder als 14 anys, després d’una minoritat pertorbada per la guerra entre els Castro i els Lara Durant uns setze anys mantingué excellents relacions amb Alfons I de Catalunya, amb el qual concertà nombrosos tractats, entre els quals destaca el de tractat de Cazola 1179 sobre delimitació de les respectives zones de reconquesta el rei català intervingué en les lluites d’Alfons VIII contra Sanç VI de Navarra i en la conquesta de Conca 1177 Després s’inicià un distanciament d’Alfons I, que arribà a signar el pacte d’Osca 1191 dirigit…

Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte…

Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent El 1926 publicà Sous le soleil de Satan , que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novelles La imposture 1927 i La joie 1929 El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’installà a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants 1931 i Les grands cimetières sous la lune 1938, testimoni de les execucions a Mallorca durant la Guerra Civil de…

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit per elements…

Filla de militar, tot i que nasqué a Mallorca passà bona part de la seva infància a Saragossa, d’on tornà el 1983 Es doctorà en ciències de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, amb la menció de doctora europea 1997, i n’és professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Començà a militar al PSIB-PSOE el 2003 i aquell mateix any fou elegida diputada del Parlament de les Illes Balears Entre el 2004 i el 2006 ocupà, a Madrid, el càrrec de sub-directora general de Cooperació i Promoció Cultural al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació El…

Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears 1991, ha exercit com a tècnic jurídic en l’Administració Militant del Partit Socialista de Mallorca  des de l’any 1989, en fou secretari d’organització i secretari general a Palma 1992-2002, i del 2006 al 2016 en fou secretari general Ha estat regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003 i conseller insular 2003-04 El 2007 impulsà la coalició del Bloc per Mallorca, que acabà formant part del govern presidit per  Francesc Antich  en la legislatura 2007-11 en el marc del Pacte de Progrés, durant la qual fou diputat i portaveu…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la seva activitat professional com a professora d’institut Posteriorment treballà a la delegació gironina de l’Institut de Ciències d’Educació, com a coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat El 1991 s’incorporà a l’Ajuntament de Girona com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE i ocupà la regidoria d’Educació fins el 1995, i a partir d’aquest any estigué també al càrrec de formació, lleure i esports fins el 1999, que fou nomenada tinenta d’alcalde Dos anys…

Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…