Resultats de la cerca

És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 document redactat vers la fi del segle X, on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacollecta i el poble i la…

Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció, perdurà, alterat en…

Vida i obra D’ideologia carlina, fundà La Tradición i dirigí El Radical Fou membre de la Companyia de Jesús 1897-1905 Durant la dècada de 1920-30 fou nomenat director del Museu Arxiu de Tortosa, on creà l’hemeroteca i la biblioteca, i designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1934 fou nomenat delegat provincial de belles arts Cronista oficial de Tortosa des del 1941, fou acadèmic de la Real Academia de la Historia de Madrid i ingressà en l’orde d’Alfons X el Savi L’obra per la qual és conegut és la Historia de Tortosa y su comarca 1933-59, en vuit volums, de la…

El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…

Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…

Vida i obra Fill d’una família de pagesos benestants, estudià filosofia i jurisprudència a la Universitat de València, on es doctorà el 1768 Era parent del poeta Joan Baptista Madramany i Carbonell, autor d’una traducció al castellà del text francès de N Boileau-Despréaux, que es publicà amb el títol d’ Arte poética , i nebot del paborde Vicent Calataiud, escriptor prolífic de temes religiosos Des del 1773 exercí l’advocacia, fins que el 1807 obtingué un benefici a la parròquia de Sant Esteve de València També fou secretari del Tribunal del Sant Ofici de València i fiscal del de Mallorca Els…

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…

Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…

Casa del fabricant d’indianes JP Canals, baró de Vallroja, Barcelona, ASallent, 1783 MHCB / GS Els monarques de la dinastia dels Borbó, fins al rei Carles III inclòs, van concedir quaranta-un títols del regne a Catalunya vint marquesats, dos comtats, disset baronies i dues grandeses d’Espanya per a unir a títols del regne ja concedits De la mateixa manera que Felip II, de la dinastia dels Àustria, amb motiu de les Corts del 1599 va fer una copiosa promoció en els distints graus de nobles del Principat, també Felip IV després Felip V d’Espanya ascendí a la categoria de títols del regne…

El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…