Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
Vila i castell de Verdú
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de Verdú, originat al redós del seu castell i ampliat més tard amb una vila nova de carrers longitudinals ECSA-M Catalán La vila de Verdú, presidida pel seu antic i gran castell, és emplaçada a 434 m d’altitud a l’esquerra del torrent del Cercavins, a l’extrem dels darrers contraforts de l’altiplà de la Segarra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Verdú és a uns 5 km de Tàrrega per la carretera C-240, que des de Tarragona es dirigeix a la Seu d’Urgell i Andorra RBC-JBM Història El lloc de Verdú, conjuntament amb Tàrrega, fou conquerit als musulmans pel…
Castell i vilatge de Castellfollit (Vimbodí)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest important conjunt dominen la vall de Castellfollit, en ple bosc de Poblet A Carreras Castell amb una torre de planta trapezial situat damunt d’una roca al vessant est de la vall de Castellfollit Al seu costat hi ha restes d’altres construccions Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica sobre un sector de la Conca de Barberà, es pot controlar el pas pel camí que segueix el fons de la vall i es pot establir fàcilment una relació visual amb altres indrets de les Muntanyes de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF383804 Si seguim la carretera local T-700 que va de…
L’art sota el primer franquisme
Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…
L'hàbitat urbà. Variacions internes de l'espai social
La densitat electoral Densitat de població segons el cens electoral de 1934 Homes i dones de més de 21 anys d’edat 1013891 habitants i 585425 electors 57,7% de la població municipal Les subdivisions dels districtes durant el primer terç del segle XX es van fer amb un criteri d’homogeneïtat quantitativa, que fins l’any 1913 distribuïa la població en grups de 400 electors barons, sostre que s’havia elevat a 500 el 1930 i a 600 homes i dones l’any 1932 Sempre eren electors reunits per la proximitat del seu domicili Cadascuna d’aquestes agrupacions territorials s’anomenava secció electoral i la…
L’expulsió dels conversos
En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió social que, en…
Castell d’Amposta
Art romànic
Situació Primer fossat interior del castell després dels treballs de rehabilitació acabats el 1995 ECSA - J Bolos El castell d’Amposta és situat al marge dret de l’Ebre, en una prominència de la terrassa quaternària, en un punt on el riu s’estreteix, a pocs quilòmetres de la seva desembocadura El recinte actualment és al bell mig del nucli urbà i el centre històric Mapa 32-20 522 Situació 31TBF957099 El castell és al costat mateix de l’entrada a Amposta pel Pont Penjat Per Amposta passa la carretera N-340 Història Un dels primers pobles que ocupà l’àrea del castell foren els ibers, que s’hi…
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per mitjà del Razdan…
Cotó i carbó. El ferrocarril de Manresa a Berga
L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la ciutat de Berga A…
Eugeni d’Ors i Rovira
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina