Resultats de la cerca
Es mostren 7784 resultats
Juan Germán Schroeder Bilhère
Cinematografia
Cineasta amateur, dramaturg i director d’escena.
Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren alguns…
Artur Moreno i Salvador
Cinematografia
Director d’animació i humorista gràfic.
Vida Pioner del dibuix animat a Catalunya, en 1928-29 realitzà a Barcelona un dels primers films publicitaris xocolata Nelia El 1942 fundà la petita productora Diarmo Films juntament amb Josep Maria Arola i els dibuixants Armand Tosquellas i Rosa Galceran Rodaren el curt El capitán Tormentoso amb música de Joan Duran i Alemany i una cinta publicitària per a la casa Bayer Aquesta incipient obra els obrí les portes dels estudis Balet y Blay, de Josep Maria Blay i Ramon Balet, els primers grans estudis d’animació catalans Allí dirigí El cigronet valent Garbancito de la Mancha , 1942-45, primer…
Enric Majó i Miró
Cinematografia
Actor.
Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el…
Boguslaw Schäffer
Música
Compositor, teòric i professor polonès.
Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que inclou…
Som Energia
Empresa cooperativa dedicada a la generació, distribució i comercialització d’energia de fonts renovables.
L’11 de desembre de 2010 celebrà l’assemblea constituent a Girona, i el setembre de l’any següent inicià la comercialització d’energia verda certificada El 2012 entrà en funcionament una planta fotovoltaica de 100 kW a Lleida, a la qual han seguit una de biomassa de 80 kW a Tordera Maresme el 2013 i una altra de biogàs de 500 kW a Torregrossa Pla d’Urgell el 2014 El juny del 2012 inicià la comercialització a les Illes Balears, i el 2014 Sant Celoni Vallès Oriental fou el primer municipi que contractà el subministrament d’energia a Som Energia Ha estès l’activitat en altres punts de l’Estat…
Esquerra Catalanista
Partit polític
Agrupació política, liderada per Antoni Rovira i Virgili, que entre 1914 i 1915 aspirà sense èxit a servir com a punt central d’una fusió entre republicanisme i nacionalisme.
L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels contagis…
Txad 2016
Estat
El president Idriss Déby Itno, en una consulta el resultat de la qual va ser contestat per l’oposició, va ser reelegit en el càrrec per un cinquè mandat en obtenir el 59% dels vots L’opositor Saleh Kebzabo, president de la Unió Nacional per la Democràcia i la Renovació UNDR, va aconseguir el 12%, mentre que l’alcalde de Mundu, Laoukein Kourayo Médard, el 10% La principal amenaça per l’estabilitat del país, el moviment islamista Boko Haram, va reduir les seves incursions al país a causa, en part, de l’ofensiva de la força multinacional, en la qual participen soldats del Txad, Nigèria, el…
Somàlia 2009
Estat
Les forces de la Missió de la Unió Africana a Somàlia AMISOM i del Govern de transició van ser atacades periòdicament per les milícies de Shebab, amb lligams amb al-Qaida, i Hizb al-Islamiya, els dos moviments sorgits del desmembrament de la Unió dels Tribunals Islàmics que va controlar Muqdiisho fins l'entrada dels soldats etíops, al desembre del 2006 En un atemptat contra el quarter general de l'AMISOM, al setembre, van morir 10 soldats de la força panafricana Al febrer, en un atac, van morir 15 soldats L'AMISOM, desplegada a partir del març del 2007, està integrada per 5000 militars,…
Reus Esportiu
Esport general
Entitat esportiva fundada a Reus (Baix Camp) el 1909.
Es fundà amb el nom de Club Deportiu i el 1917, després de la fusió amb el Club Velocipedista i l’Sport Club Reus, adoptà el nom de Reus Deportiu Durant la primera meitat del segle XX, en destacà l’equip de futbol i incorporà seccions com el ciclisme, l’atletisme, la gimnàstica, la boxa, el bàsquet, els escacs, la natació, el tennis, l’excursionisme i el frontó El 1945 es fundà la secció d’hoquei sobre patins, que milita en la divisió d’honor d’aquest esport, i que és la que més glòria ha donat a l’entitat amb nombrosos títols estatals i internacionals, entre els quals cal…
,
Jean Charles Léonard Sismondi
Economia
Historiografia
Historiador d ela literatura i economista suís.
Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers…
,