Resultats de la cerca

La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia Mai no s’ha de córrer el risc de fer empitjorar la situació per l’afany de…

Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han…

Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals  CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes ecològics del canvi…

Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…

Aquesta operació, que hom ha de fer amb la màquina parada, resulta molt laboriosa, per la qual cosa hom ha mirat d’automatitzar-la L’aparell emprat en la contínua és anomenat doffer

Envelat de Sant Andreu de Llavaneres 1927 L'envelat ha estat un cas paradigmàtic de l'arquitectura efímera a Catalunya que s'ha perdut al darrer terç del segle XX / PAL DE PALLER

Mestre internacional, competeix pel Club d’Escacs Congrés Ha estat set vegades campiona de Catalunya i ha participat amb l’equip espanyol en quatre Olimpíades d’escacs entre el 1984 i el 1990

Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000 m alt serra d’Alfàbia, 1068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx 542…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de València 1957, ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968 i història a la UV 1969, es doctorà en dret a la UV 1966 Amplià estudis a la Universitat de Múnic 1957-60 El 1964 entrà a la UV com a ajudant, i posteriorment ha estat adjunt i agregat, i des del 1986, n’és catedràtic Realitzà estades d’investigació al Max Planck Institut für europäischen Rechtsgeschichte de Frankfurt del Main des del 1979, i formà part del consell d’aquesta institució 1983-88 Des del 1986 ha estat invitat sistemàticament per l’Instituto de Investigaciones…

Situació Vista de l’angle sud-est de les encara considerables restes del castell, cobertes, però, per la vegetació J Bolòs Del Castell de la Llobera o Casa forta de la Llobrera o Casa forta de la Barroca queden les restes d’una fortificació situades al veïnat de cases disperses de la Barroca, al cim d’un turó que s’alça sobre la riera, prop del mas Llobera Mentre per la banda de ponent, sota el mur del castell, hi ha un vessant inclinat, a la banda de llevant hi ha, gairebé sense cap desnivell, uns camps Mapa 295M781 Situació 31TDG684542 Des de Sant Esteve de Llémena…