Resultats de la cerca

A part els elements obligats, nombroses espècies de bacteris tenen altres estructures que s’anomenen elements facultatius , entre els quals s’inclouen la càpsula, el glucocàlix, els flagels, les fímbries i les espores La càpsula és un recobriment prim i semicompacte que cobreix per fora la paret cellular d’algunes espècies de bacteris, i que és formada bàsicament per hidrats de carboni i elements proteics Sol contenir un sol bacteri Tanmateix, però, en nombroses espècies engloba dues o més cèllules bacterianes, les quals, per tant, han de traslladar-se, si ho fan, conjuntament La funció de la…

Per a sobreviure i desenvolupar-se, els bacteris necessiten absorbir del medi extern diversos elements que, una vegada incorporats, poden convertir-se en elements constitutius del bacteri i passar a formar part de les seves estructures, o poden entrar en combustió, la qual cosa proporciona al bacteri una energia indispensable perquè efectuï el seu metabolisme Entre aquests elements necessaris s’inclouen els inorgànics, com l’aigua, els minerals, o el diòxid de carboni, continguts en la matèria inorgànica i els orgànics, com ara proteïnes, hidrats de carboni, àcids nucleics o lípids, que es…

Els bacteris es reprodueixen dividint-se en dos, gràcies a un mecanisme similar al de les cèllules de la majoria dels organismes El mecanisme de divisió de la cèllula bacteriana comprèn una fase de repòs en què es produeixen lleus modificacions en les estructures de la reproducció cellular, i una fase activa, durant la qual aquestes estructures experimenten modificacions substancials Durant la fase de repòs , el mesosoma central, format per un plec de la membrana citoplasmàtica, forma un envà transversal incomplet, ja que per la part central no és tancat sinó que deixa una obertura que abasta…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…

Totes les espècies de bacteris tenen una sèrie d’estructures o d’elements obligats, entre els quals s’inclou el nucli o nucli bacterià el citoplasma o substància que envolta el nucli la membrana cito-plasmàtica que envolta i delimita el citoplasma i la paret cellular El nucli bacterià es compon fonamentalment d’una gran molècula d’ADN, per bé que també conté diverses molècules d’ARN i proteïnes La característica més destacada del nucli bacterià és que, a diferència del nucli de les cèllules eucariotes, no és delimitat per una membrana nuclear La molècula d’ADN bacterià nuclear és un filament…

​Els bacteris són microorganismes unicellulars que pertanyen al regne procariota, d’unes dimensions que solen oscillar entre 1 i 3 µ de diàmetre, i d’una forma que sol ésser esfèrica, cilíndrica o espiraliforme La cèllula procariota, comuna a totes les espècies de bacteris, es caracteritza fonamentalment per la simplicitat, per la precarietat del seu nucli i pel fet que té una paret cellular rígida que protegeix el microorganisme de les condicions hostils del medi extern Els bacteris constitueixen el tipus de microorganisme més nombrós El seu hàbitat natural és el sòl, l’aigua o els…

Els virus són microorganismes d’estructura subcellular d’unes dimensions que oscillen entre 20 i 300 nm de diàmetre Com que són petits, la major part dels virus només poden ésser observats amb un microscopi electrònic solament algunes espècies de virus voluminosos poden ésser vistes amb un microscopi ordinari Els virus tenen una estructura molt rudimentària, que només els permet de desenvolupar-se i reproduir-se a l’interior d’una cèllula, el metabolisme i l’energia de la qual utilitzen amb aquest objectiu Així, els virus són considerats paràsits intracellulars estrictes L’hàbitat natural…

S’anomena sistema immunitari , o impròpiament immunològic el conjunt format per un ampli grup d’elements orgànics —diversos tipus de teixits, cèllules i molècules proteiques presents a la sang— que a través de nombrosos mecanismes constitueixen la defensa de l’organisme contra elements estranys potencialment perillosos, fonamentalment els microorganismes Per tant, també és anomenat sistema de defensa orgànica De fet, encara que no puguem observar-ho directament, i fins i tot sense que en siguem conscients, estem desenvolupant una lluita constant per la nostra supervivència davant de multitud…

L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…

El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver madurat a l’…