Resultats de la cerca
Es mostren 6063 resultats
Pere de Torroella
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…
,
Josep Albanell i Tortades

Josep Albanell i Tortades
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, treballà durant molts anys en el món editorial i posteriorment s’incorporà a la secció de formació d’una entitat d’estalvi Amb el recull de narracions Les parets de l’insomni 1973 guanyà el premi Víctor Català, i l’any següent el Sant Jordi per Pinyol tot salivat , que fou publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental pinyol tot salivat 1975 Seguiren el llibre de poesia Tractat de vampirologia 1975, i els llibres de narracions Tractat de vampirologia 1975, Si fa no fa, fals 1976, Qualsevol-cosa ficció 1976, Joc de…
,
Thomas Glick
Historiografia
Historiador nord-americà.
Graduat en història i ciència per la universitat de Harvard 1960, estudià llengües semítiques a la universitat de Barcelona 1960-61 i posteriorment obtingué un Màster a la universitat de Colúmbia 1963 i el doctorat per la universitat de Harvard 1968 Professor adjunt d’història a la universitat de Texas 1968-72, des del 1972 és catedràtic d’història i geografia de la Universitat de Boston, de la qual ha estat cap del departament d’història 1984-89 i 1994-95 i director de l’Institute for Medieval History 1998-2003 Ha estat professor visitant a les universitats de València 1980 i de Montevideo…
música d’Anvers
Música
Música desenvolupada a Anvers (Bèlgica).
Durant els segles XV i XVI esdevingué un dels centres financers i comercials més importants de tota l’Europa Occidental, cosa que afavorí el desenvolupament d’una rica activitat artística en tots els camps, incloent-hi la música Anvers representà un paper molt destacat en la història de la música als Països Baixos A mitjan segle XIX passà a formar part de Bèlgica Durant molt de temps l’església de Notre-Dame fou el centre de la vida musical de la ciutat, i la seva escola de cant adquirí una gran fama Al segle XVI alguns grans compositors, com Johannes Ockeghem, Johannes Pullois, Jacques…
Antoni Cayrol
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i narrador conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà.
Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…
,
Xavier Cugat i Mingall
Disseny i arts gràfiques
Música
Cinematografia
Músic i dibuixant.
Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba, on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…
,
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
Francisco Asenjo Barbieri
Historiografia
Música
Compositor, director d’orquestra, musicòleg i historiador castellà.
Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en…
,
Jordi Arquer i Saltor
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit…
,
Cotxa fumada
La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…