Resultats de la cerca
Es mostren 5380 resultats
pesca submarina

Josep Noguera (a la dreta), subcampió del món del 1961 de pesca submarina
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix en la captura de peixos sense l’ajuda de cap element de respiració artificial.
També és coneguda com pesca subaquàtica o en apnea La pesca submarina és una activitat que es remunta als orígens de la humanitat S’han trobat artefactes prehistòrics que demostren la seva pràctica fa milers d’anys La pesca submarina moderna prové de la Polinèsia francesa, on els nadius pescaven submergint-se amb una llança o arpó La tècnica fou importada a França i començà a popularitzar-se a la Costa Blava al principi de la dècada de 1930, i va ser practicada, entre d’altres, per l’escriptor nordamericà Guy Gilpatric Es redactaren els primers reglaments, s’…
comtat de Besalú

Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
literatura rossellonesa
Literatura catalana
Literatura escrita en català literari o dialectal al Rosselló i a les altres comarques catalanes al nord de l’Albera.
S'inicià al segle XIII amb texts tan importants com la versió de les Vides de sants , però no prengué unes característiques diferenciades de la literatura de la resta dels Països Catalans fins a partir de l’aïllament que suposà la frontera establerta en 1659-60 pel tractat dels Pirineus que inclogué també l’Alta Cerdanya A partir del segle XVIII el gust francès substituí a poc a poc el gust castellà barroc imperant fins aleshores, a la vegada que es produïa una depuració de l’estil i de la idea religiosa Representen sobretot aquest moment òptim Simó Salamó i Melcior Gelabert, autors de la…
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep…
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser…
cinema grec
Cinematografia
Els pares del cinema grec són els realitzadors Dimítrios Gaziadis i Orestes Laskos, que, a partir del 1925, li donaren un impuls important amb llurs obres.
Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas Marinos Kondaras , 1948 Antígona , 1961, que després, juntament amb Michalis Cacoyannis Stella , 1955 To telefteo psema , ‘La darrera mentida’, 1958 Electra, Zorba the Greek , 1963 i Nikos Konduros Mikrés Afrodites , ‘Petites Afrodites’, 1963 fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta Amb Poté tin Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1959, dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de…
Xavier Albertí i Gallart

Xavier Albertí i Gallart
© Teatre Nacional de Catalunya
Teatre
Director d’escena, músic i compositor.
Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…
Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat
© CONCA
Literatura
Educació i entitats culturals i cíviques
Poeta, lingüista i polític.
Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i…
,
Carme Forcadell i Lluís

Carme Forcadell
Assemblea Nacional Catalana
Política
Lingüista i activista política.
Llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i màster en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballà per a TVE a Catalunya 1979-82 i collaborà en diversos mitjans de comunicació Professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Escola Industrial de Sabadell des del 1985, ha ocupat càrrecs per al desenvolupament de programes per a la normalització lingüística, especialment al Vallès Occidental Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de l’executiva nacional 2001-04, i fou regidora a l’Ajuntament de Sabadell 2003-07, a més…