Resultats de la cerca
Es mostren 11115 resultats
Rogelio del Villar
Música
Compositor i musicòleg lleonès.
Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el corrent…
Esteban Sánchez Herrero
Música
Pianista extremeny.
Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors El…
Alfonso Echeverría-Torres Tovar
Música
Baríton basc.
Estudià al Real Conservatorio i, després, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb S Pérez Santos i L Rodríguez de Aragón Posteriorment prosseguí la seva formació a Viena amb A Dermota Després d’una estada a l’Òpera de Cambra de la capital austríaca 1978-79, el 1980 entrà a l’Òpera de la mateixa ciutat i, el febrer de 1981, debutà amb la Missa de Bernstein De nou a Madrid, actuà en títols verdians i puccinians, a més de destacar-se en obres de Berlioz La damnation de Faust i V Bellini La sonnambula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1985 en el paper de Capello d' I Capuleti e i…
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…
Carles Trepat i Domingo
Música
Guitarrista.
Començà els estudis musicals a Lleida amb J Montagut i el 1976 fou alumne d’E Pujol en el curs internacional de guitarra, viola de mà i llaüt que aquest impartí a Cervera Posteriorment perfeccionà la seva tècnica amb J Tomás i A Ponce Ha estat guardonat amb el premi especial de guitarra del Concurs de l’Havana i el primer premi en el Concurs Internacional de Guitarra de Toronto 1987 L’any 1988 actuà a Itàlia i tocà per primer cop en el Festival de Torroella de Montgrí La seva carrera internacional es consolidà amb aparicions al Japó 1990, la Gran Bretanya 1992, Rússia 1992 i Àustria 1994 Ha…
Ralph Henry Kirshbaum
Música
Violoncel·lista nord-americà.
Es formà musicalment amb el seu pare, Joseph Kirshbaum, violinista i director d’orquestra Fou alumne de Leo Aronson a Dallas i debutà com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’aquesta ciutat quan tenia tretze anys Es diplomà a la Universitat de Yale, on fou deixeble del violoncellista francès Aldo Parisot L’any 1969 fou guardonat amb el primer premi al Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó de Florència i un any després obtingué també el primer premi al Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou Això li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món Ha triomfat com…
André -Nicolas Navarra
Música
Violoncel·lista francès.
Estudià al Conservatori de Tolosa i posteriorment al de París, on es diplomà amb un primer premi el 1927 Fou membre del Quartet Krettly entre el 1929 i el 1935 L’any 1931 es presentà als Concerts Colonne, i el 1937 obtingué el primer premi del Concurs de Viena Les seves gires internacionals com a solista el portaren als Estats Units, Mèxic, la Unió Soviètica i l’Orient El 1949 fou nomenat professor del Conservatori de París Des del 1954 participà anualment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i des del 1967, en la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold De la seva…
Midori
Música
Violinista japonesa.
Començà a estudiar violí de petita amb la seva mare, Setsu Goto El 1982 el director Zubin Mehta restà meravellat dels seus dots i la presentà com a convidada sorpresa del tradicional concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Fou l’inici de la seva espectacular carrera El 1984 fou premiada pel govern del Japó Ha fet gires de concerts, principalment als EUA, però també a Europa, collaborant amb intèrprets del prestigi d’I Stern i Yo-Yo Ma, i directors com C Abbado, C Davis, K Masur, D Barenboim, S Rattle i Ch Eschenbach Fou invitada a participar en el concert del 70è aniversari…
Jacques Février
Música
Pianista francès.
Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet l’autor…
Anton Dermota
Música
Tenor austríac d’origen eslovè.
Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes dels segles…