Resultats de la cerca
Es mostren 8681 resultats
Emili Sagi i Barba
Música
Baríton.
Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la Ciutat Comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per…
,
Joan Rosselló i Crespí
Literatura catalana
Escriptor, conegut com a Joan Rosselló de Son Fortesa —que identifica la seva procedència, la possessió de Son Forteza (Alaró)—.
D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i Catalunya de…
,
Josep Roca i Pons
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la…
,
Amadeu Vives i Roig
Amadeu Vives i Roig
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
El seu germà Camil li ensenyà les primeres nocions de solfeig Estudià harmonia i composició a Barcelona amb Josep Ribera Després d’un quant temps d’exercir de mestre de capella en un asil de Màlaga, ocupà el mateix càrrec a Barcelona al Collegi de Nostra Senyora del Loreto Fou un dels fundadors de l' Orfeó Català 1891, al qual dedicà les seves obres corals Es destacà especialment en el gènere teatral, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva força lírica Algunes de les primeres obres seves són escrites en collaboració amb J Giménez, R Calleja i A Saco del Valle El 1895 estrenà al Teatre…
Concepció Supervia i Pascual
Concepció Supervia i Pascual
© Fototeca.cat
Música
Mezzosoprano.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la…
,
Sant Miquel d’Artesa (Artesa de Lleida)
Art romànic
La població actual d’Artesa de Lleida és situada a uns 10 km a l’est de Lleida, sobre una petita elevació que neix del pendent del marge esquerre de la vall de la Femosa Segons JR Gallart, la primera menció de l’indret data de l’any 1159, en una acta testamentària per la qual un tal Ramon Arnau deixà al seu fill el castrum d’Artesa Molt probablement la fortalesa d’Artesa, inclosa dins el terme de Castelldans, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, i amb la dissolució d’aquest orde militar a l’inici del segle XIV, s’incorporà al Gran Priorat de Catalunya, de l’orde dels…
Torre de la Guàrdia o de Sant Elm (Cotlliure)
Art romànic
Situació Antiga torre de guàrdia que des del segle XVI centra el fort de Sant Elm ECSA - J Bolòs La torre de la Guàrdia centra els edificis que integren el fort de Sant Elm segle XVI, el qual és situat en un turó al sud de Cotlliure, entre aquesta vila i Portvendres PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 8,4” N - Long 3° 5’ 42,9” E S’hi ha d’anar per una carretera asfaltada que arrenca de la part alta dels carrers de Portvendres es pot agafar des de prop de l’estació de tren d’aquesta població JBM Història Aquesta torre és esmentada el 1346 com a turris Guardiae Coquiliberi i el…
Alady

Alady
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de Carles Saldaña i Beüt, artista de varietats i de revista.
Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i…
,
Domènec Fletcher i Valls
Prehistòria
Prehistoriador.
Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i memòries d’…
Gabriel Ferrús
Literatura catalana
Poeta.
Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la…
,